sense tu

Un relat preciós, m'ha agradat moltíssim tornar-lo a llegir.
Dius que vas escriure aquesta cançó per en Sergiao però jo crec que pot anar dedicada a un munt de persones. Quan llegeixo aquest relat t'hi veig a tu. Quan llegeixo aquest relat és quan més m'adono que son les caigudes que ens ajuden a creixer. Jo vaig caure i vaig fer caure a qui tenia al costat. A partir d'aquí van néixer moltes llàgrimes i molts silencis entre aquest algú i jo.
Crec que s'ha de viure molt, i no em refereixo a viure molts anys, per escriure aquest relat.

Felicitats Sergiao, no et dediquen una cançó així gaire sovint.
..
Una abraçada!

M'encanta! Reflexa molt bé la realitat dels sentiments que és molt complex!No diria res per por desguerrar aquest escrit...m'agrada perquè acabes amb una llum d'esperança!Molt ben lograt!Ha estat un plaer llegir-te!^_^
Però sempre endavant!

enhorabona! m'ha agradat molt. He llegit uns kuans relats teus, i com em pasa amb aquest, m'hi sento un xic identidifaca... aquestes preguntes sns resposta ens ronden a molts/es pel cap... i mai en sabrem la resposta, no se si per bé o per mal ;p
M'agrada molt la teva manera d'escriure, i m'agradaria sentir algun dia una d'aquestes cançons ^^. De moment, només me les llegeixo, i intento imagnar com sonen d'oida, però l'unic que aconsegueixo és que ressonin dins del meu cor ;p

molta sort!

que no es diuen? on van les hores que no es viuen?" què wapo!!!
un poema vivent, ple de records, de dubtes, de desamors, de lluites amb tu i sense tu... de mots sense resposta, de desitjos unilaterals que esperen alguna resposta... i després d´aquesta lluita eterna entre el desig i la realitat crua i natural de la vida... dibuixes l´inici d´un camí nou de llibertat... on segur hi haurà paraules que es diuen i moltes hores que es viuen al costat d´un amor trobat...
fantàstic, amic! felicitats!

Ha estat genial saber que, cm jo, saps seguir lluitant i describint ls somnis o realitats que han esdevingut l millor dls somnis. Desijar i estomar no ha sigut mai cap delicte; i menys qn es sap i s'estima profundament. Sovint escric realitats enkra q semblin imposibles, és per això q estic enamorada d'"Ets" i dls meus propis mots. No deixis mai d'estimar i menys d'escriure, pq quan es té un cor tant gran ningú et pot privar del què sents i dones. Has de fer com jo: escriure o simplement imaginar-te els poemes que algun dia escriuràs; és bonic i mai ens hem de rendir.
Un poema autèntic: ple de saviduria i sensibilitat, és per això que t'animo a continuar....

Cuida't!!

Nina

et diré que m'encantaria sentir la tonada d'aquests versos. El cor, tot i que ferit, no deixa de bategar, i mica en mica agafarà el ritme habitual, es recuperarà del cop que li han donat.

Molt bonic!

Una abraçada

M'ha semblat un poema molt intens, a mida que vas llegint vas transformant la desesperació inicial en una mena d'"autoconscienciació" que cal seguir endavant, que vols tirar endavant. M'agrada molt el contrast dels últims versos amb els del principi.

Que no et robin els somnis!

m'ha agradat força, tots hem tingut aquests sentiments alguna vegada... i sempre estem nosaltres mateixos, els nostres propis ànims, per tirar endevant, que el món no s'acaba en un desamor, en un fracàs, ... el camí a recòrrer és llarg, i sempre ens tindrem a nosaltres mateixos per aixecar els ànims, l'auto-estima (i no ho considero egoista) és molt important en els sentiments interiors i vers els altres...
Seguirem caminant...

Alex

m'ha agradat força, tots hem tingut aquests sentiments alguna vegada... i sempre estem nosaltres mateixos, els nostres propis ànims, per tirar endevant, que el món no s'acaba en un desamor, en un fracàs, ... el camí a recòrrer és llarg, i sempre ens tindrem a nosaltres mateixos per aixecar els ànims, l'auto-estima (i no ho considero egoista) és molt important en els sentiments interiors i vers els altres...
Seguirem caminant...

Alex

Camina endavant... espero que tot el que has perdut no venci a ALLO QUE TU ETS! continua endavant, com dius a la ultima part del relat... segur que trobaras tot allo que ara et manca!