Sense tu

Aquest mati m'havia de llevar a les 9, havia quedat amb tu per anar amb bici a la font de redera el poble, a veure a la cascada i esmorzar els dos junts aprofitant aquests dies de vacances que com cada any pasava amb tu. Després dormiriem una mica estirats sota l'herba de la natura, mirariem el paisatge i escoltariem a la natura amb els seus ocells xiulan. Despres baixarem al riu, com és hivern no hi podriam entrar, perquè s'ens glasarien els peus. Com l'altre diumenge ens esquitxariem una mica i riuriem sense adonar-nos que el temps passa i que em de tornar al poble. Recolliriem les coses, fariem unes cuantes fotos, ens explicariem els nostres problemes, ens ajudariem l'un a l'altre com molt bon amics que som... o que erem. Si no haguesis pasat per allà quan aquell cotxe et va atropellar, no estaria sortin sol del cementiri deixan-te a tu per sempre més.