Sense tu

El teu nom em ve al cap un i altre cop. El dic en veu alta i un sentiment m'invadeix el cos, una barreja de nostàlgia i tristesa que em perfora el cor, la fletxa de Cupido que no em puc arrencar i que em fa un mal molt profund. No et puc oblidar així com així, sense Tu els meus dies són cada cop una mica més grisos, vago per els carrers com una ànima en pena com un esclau de la monotonia aclaparat per la teva absència.

Coses que em venen al cap, imatges, la teva veu... però sobretot una pregunta: Per què?

Torna siusplau, ens vam fer molt mal, i ens en farem més, és inevitable; estem fets del mateix material, i alhora som els pols oposats que s'atreuen amb una gran força.
Som els dos estranys d'aquest món que no ens entén, la parella que no vol caure en la vida marcada per l'avorriment i la rutina.

Sense Tu... qui em curarà les ferides del meu cor?
Sense Tu... qui em farà la vida millor?

Coses que em venen al cap, imatges, la teva veu... però sobretot una paraula: T'estimo!