Sense tu

Bon dia, dic mig adormit,
ningú respon...
Obro els ulls,
però no ets al meu costat dormint.

Cerco els teus ulls brillants,
els teus llavis,
perquè em donguin el bon dia,
però no hi ets.
És dificil començar el dia,
sense tu.

M'aixeco del llit,
no sóc on creia,
no hi ha els altres companys dormin,
estic sol...

Em vesteixo,
m'arreclo una mica,
vaig a esmorzar,
però tu no hi ets.
Que trist és un esmorzar,
Sense el teu somriure.

Surto al carrer, i ja no sóc a la ciutat de Berlin,
no haig d'agafar cap autocar amb tu,
ni cap tren, cap metro...
Ja no passejo pels seus carrers amb tu,
agafats de la mà,
o abraçats...
Que trist és el poble, sense les teves caricies.

És llavors quan m'adono,
que el viatge de fi de curs, a Berlin,
ha acabat.
Però hi ha una cosa que tinc clara,
un viatge que continua....
EL NOSTRE.