Sense tu?

Un relat de: borrokan

Tenia el cor tranquil, calmat, doncs creia que m'estimaves de veritat, que el sentiment era noble, real, sincer… Vaig començar a pensar en tu, com de costum. Imaginava conèixer el límit de la passió, tocar-te, sentir-te a prop meu, acariciar-te, sentir-me estimada i especial, única. Però de sobte un calfred em recorre el cos sencer, fins arribar al fons del cor. Me'n adono, és por. No vull perdre't perquè lluny de tu la meva vida es trencaría en mil bocins, i en cada un d'ells hi series tu … Crec que ara ja he après a estimar de debó, i no vull perdre aquest sentiment, estic segura de que si tu vols arribarà lluny, es farà real… Creia que perdries el teu temps per les meves il·lusions, i que canviaries oblidar-me per lluitar en nom meu, però és ben clar que em vaig equivocar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer