Cercador
Sense treva
Un relat de: iong txon- Compartir:
"Poncelles a mig obrir" (imatge publicada a wikimedia.org)
Cada minut, cada segon
en algun lloc d’aquest món
una mare infanta un fill
Rep la llum per primer cop
un nadó fruit de l’amor
entre un home i una dona
Per ell, el primer minut de vida
per ells inici d’esperances
il·lusions, també tràfec i plors
talment pels besavis, més enllà
i, qui ho sap, tal vegada
temps d’anar arremangant-se
posar-se a punt per a la brega
Que a l’infern misteriós
no hi hagi gaire creditors
que potser es confabulen
i ja es llepen els bigotis
com un gat en la foscor
Primer les llaminadures
massa sucre refinat
També el pot de xocolata
que no ens sigui un parany
etiqueta i seure a taula
captenir-se i esperar
Van passant dies i llunes
estacions i també els anys
formació i creixement
el brot nou va agafant força
un cos petit que agafa forma
arrels endins, branques enlaire
Una bona primavera,
ningú no sap com ha arribat
ja despunten les poncelles
entre branques i fullam
i s’abranda la batalla
contra les forces del mal
El terreny no és favorable
bufen vents huracanats
massa cuques mengen fulles
poca pluja i massa llamps
És la lluita sense treva
sobre l’ús dels genitals!
.
Comentaris
-
Donar a llum...[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 11-03-2018 | Valoració: 10
Una estampa molt bonica del que hauria d'ésser la concepció d'un fill. Però malauradament , ara com ara, no és així. Perquè si ens atenem al que passa al món, són ben pocs els infants que es conceben amb amor desinteressat. El 99,9% són fruit del desig de perllongar el ego dels pares i d'aquesta immensa majoria cal esmentar els casos per violació, penalti, embriagades, luxúria, interès patrimonial, per inèrcia....etc. Som ben lluny, si més no en aquesta humanitat actual del que és la concepció sagrada d'un fill. Però, no cal donar-hi gaires voltes a l'afer... Els ésser humans som en el estrat evolutiu que ens correspon estar. Perquè és a través de la consciència física, i ací incloc també el goig dels genitals, que l'esperit experimenta i per tant avança devers la llum. Saltar-se aquestes conjectures fóra fer trampa i ja se sap que a "Déu" no l'enganya ningú. Llum, prosperitat i un bon despertar en la nova vida, Nil.
-
Una sorpresa[Ofensiu]Jordi Abellán Deu | 04-03-2018 | Valoració: 10
Crec que no t'havia llegit abans.
Ha estat una agradable sorpresa. M'ha agradat molt com exposes les incerteses d'haver portat al món un nou membre de la comunitat humana. Tots els pares, o tots haurien de fer-ho, ens plantegem preguntes de com serà el pas dels nostres fills per aquest món incert. I malgrat no tenim respostes certes sempre podem intentar adreçar el nostre "petit arbre" en la direcció que estiemem que l'afavorirà més en el ser creixement.
Una abraçada.
Jordi
-
Molt bé[Ofensiu]Josep Maria Basté Framis | 03-03-2018 | Valoració: 10
M'agrada força! és enèrgic i dolç però no pas embafos (aqui les llaminadures no embafen).
Gràcies
Josep Maria -
Cinto[Ofensiu]SrGarcia | 27-02-2018
Semblaria de Mossèn Cinto, però els genitals...
Valoració mitja: 10
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108305 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.