Sense títol

Un relat de: Laila.
He nascut del mateix atzar
del qual neixen els cucs.
No t’equivoques si em veus
com la indigesta invasora
que habita la teva fruita.
Et parlo des de la poma,
que és on he amagat sempre
el que els meus ulls et criden
i els meus llavis no et diuen.
(No m’apartis del plat).
Qualsevol dia em cauran els peus:
i per no veure’m t’entrebancaràs.
Estic davant teu, ara.
No em veus? No hi sóc, potser?
Mossega; em sentiràs morir.
Però si se’m menges, menja’m.
No t’atreveixis a escopir-me
com si fos un fruit sec amarg.
No em preocupa gens la mort,
que em preocupa més no viure.
Temo els minuts perduts
més que a qualsevol altre monstre.
Jo sóc –com dir-ho?- Aquella,
qui respira pausadament el fum
i, a ritme de blues, espessament,
es consumeix lentament
en un cendrer oblidada.

Comentaris

  • la millor lectura d'avui[Ofensiu]
    Pau Supertramp | 26-03-2012 | Valoració: 10

    worm_839385

  • Laila[Ofensiu]
    allan lee | 26-03-2012

    crec que ets una gran poetessa. Havia llegit altres escrits teus, i sempre em captiven. Tens una gràcia original. Un plaer llegir-te

    a

  • Al·lucinant[Ofensiu]
    La que somia | 25-03-2012

    Laila m'encanta com escrius, cada paraula que llegeixo sap a mel. Es genial com combines la melancolia amb la rabia, i com et compares. Espero que segueixis publicant-ne molts més relats.

  • Ja te'l posaré jo[Ofensiu]
    Onofre | 22-11-2011 | Valoració: 10

    Incertesa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Laila.

Laila.

20 Relats

43 Comentaris

6108 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Mai s'ha d'explicar més del que hom necessita, així que seré breu i contundent.
Sóc noia. Sóc jove. Però conec la vida. No hi ha res que em condueixi més a un estat de concentració quasi místic que fumar-me un cigarret mentre la llum del sol entra per la finestra i a fora bufa la tramuntana.
M'agraden les coses simples, senzilles i clares. No soporto les complicacions, els embolics i les segones intencions. M'esgarrifa el victimisme, l'autocompassió i la covardia, malgrat que puc ser victimista, autocompassiva i covarda. Però aquest ja és un altre tema...