Cercador
Sense res
Un relat de: Bitxa- Compartir:
Em desprenc de tot,
de tot el que pesa,
de tot el que em lliga.
Ja no tinc llibres
ni cap joc de claus,
ni rellotge al canell,
ni el braçalet blau.
Me'n vaig lleuger
sense res i descalç,
sense por ni demà.
Només així
puc caminar,
sense res,
sense pes.
Però sense tu
no vull marxar,
incoherència vital,
ho decideixo demà.
Comentaris
-
M'ha fasacinat!!!![Ofensiu]Fada del bosc | 17-12-2009 | Valoració: 10
Un poema curt però carregat de veritats.
Què bé estariem sense tantes coses que ens carreguen. Però això si, portar a sobre els éssers estimats.
-
quedar-se[Ofensiu]perunforat | 17-12-2009
sense res ens pot ajudar a valorar quan ho teníem i seguir desitjant, delirant per la vida. A vegades és el pessic al cul que necessitem per oxigenar la nostra vida.
Versos breus, directes i reflectius...
Està bé deixar-ho per demà...bon fi de poema company! -
Carpe diem !...[Ofensiu]Fidel | 16-12-2009
Bon poema Josep !
Un bell i sincer cant a la llibertat amb totes les conseqüències.
Molts han escrit sobre dur l'equipatge lleuger, només així podem caminar sense lloses, desprendre'ns de tanta obidiència i tanta rutina. I el futur ? El futur que vingui.
Fidel -
caminar o volar, tot és avançar[Ofensiu]Nyanga | 14-12-2009
La millor manera de caminar és sentint-se lliure, sense lligams, a vegades però, el cor pesa massa i no ens deixa avançar. I a vegades sembla que enlloc de caminar volem amb les seves ales....
una abraçada!
:) -
A la vida...[Ofensiu]brins | 14-12-2009 | Valoració: 10
gairebé tot és temporal i cada cosa té un valor diferent segons el moment en què la mesurem, l'amor però, és una part inseparable i perdurable del nostre cor que hem de gaudir i acaronar fins l'últim moment. M'ha agradat molt com ho has expressat, Josep.
Et desitjo que passis MOLT BONES FESTES!
Pilar -
Ens podem...[Ofensiu]annah | 13-12-2009 | Valoració: 10
despendre de tantes coses!!!
Però sempre hi ha quelcom que ens lliga fortament: com l'amor! I encara que aconseguíssim marxar l'amor vindria amb nosaltres.
És impossible abandoanr els sentiments, perquè van amb nosatres, perquè som nosaltres!
Una forta abraçada!
Anna -
Ens podem...[Ofensiu]annah | 13-12-2009 | Valoració: 10
despendre de tantes coses!!!
Però sempre hi ha quelcom que ens lliga fortament: com l'amor! I encara que aconseguíssim marxar l'amor vindria amb nosaltres.
És impossible abandoanr els sentiments, perquè van amb nosatres, perquè som nosaltres!
Una forta abraçada!
Anna -
indefinida | 13-12-2009 | Valoració: 10
Hi ha coses de les que no es despendriem mai!
Salut! -
Però sense tu ...[Ofensiu]Núria Niubó | 13-12-2009 | Valoració: 10
Amb voluntat i decisió pot ser fàcil desprendre's de tot, però deixar a qui estimes, no, no pots.
D'una manera contundent el poema ens mostra fins al desenllaç com perden valor les coses i ens sorprèn al final amb algo que és més fort que un mateix, l'Amor !
Fantàstic Josep, en uns versos àgils i senzills , ens dius de que pots ser capaç.
M'agrada molt aquest poema, amb poques paraules m'ha impactat.
Una abraçada nadalenca plena de llum,
Núria
-
Hola Joan![Ofensiu]Bitxa | 13-12-2009
És com quan segueixes un camí serè, bonic i clar. Camines convençut i segur, i de cop trobes un paratge meravellós. T'atures a descansar, i encara que saps que no t'hi pots quedar, el gaudeixes. I demà decideixes si continuar o buscar la forma d'endur-te, ni que sigui un bocí d'aquest paratge que t'ha descol·locat i trasbalsat. Estic enganxat més que esclavitzat.
Per això decideixo demà....o demà passat...o...
Gràcies pels teus comentaris Joan.
-
Sorpresa[Ofensiu]Joan G. Pons | 13-12-2009 | Valoració: 10
Anava llegint i el meu cap i cor deien sí.
Sorpresa al final ! Enganxament ? Esclavatge ??
M'has descol·locat.
Valoració mitja: 10
