Cercador
Sense por
Un relat de: ales de foc- Compartir:
No tancaràs la porta.
No t'acomiadaràs donant-me la mà.
Ni fent-me petons.
Ni amb efusiva abraçada.
Marxaràs en silenci,
esperant el teu torn.
Pujaràs al cel i viuràs.
I sentiràs la llibertat.
No ploraràs.
Sí enyoraràs.
Però sabràs que de nou ens trobaràs.
No marxis amb por.
No sentís dolor.
Que la vida que deixes enrera
t'acompanyará sempre amb amor.
No tindràs por.
Sí tindràs enyor.
Però per dins sabràs
que de nou, ens retrobaràs.
No t'acomiadaràs donant-me la mà.
Ni fent-me petons.
Ni amb efusiva abraçada.
Marxaràs en silenci,
esperant el teu torn.
Pujaràs al cel i viuràs.
I sentiràs la llibertat.
No ploraràs.
Sí enyoraràs.
Però sabràs que de nou ens trobaràs.
No marxis amb por.
No sentís dolor.
Que la vida que deixes enrera
t'acompanyará sempre amb amor.
No tindràs por.
Sí tindràs enyor.
Però per dins sabràs
que de nou, ens retrobaràs.
Comentaris
-
M'apunto[Ofensiu]Joan G. Pons | 10-06-2013 | Valoració: 10
Vull la porta de viure ben oberta. Molt bon relat.
-
Ales de foc[Ofensiu]Gabriel M. | 09-06-2013
Uns versos delicats, en silenci restes després de llegir-los. Fan reflexionar. Tots farem aquest camí. Espero que a qui dediques aquests versos no estigui a punt de fer el seu traspàs.
Una besada, amiga.
l´Autor
109 Relats
334 Comentaris
69863 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94