Sense perdó

Un relat de: sospirsdellum
A les nits el insomni m'acotxa i em desvetlla la memòria,
les agrures de l'horror em pugen a la boca,
i sento el pànic que m'ofega i em prem el pit.
M'asfixia la culpa.
Em moro de por.
Intento despertar a crits les meves víctimes,
peró no s'aixequen.
Els morts em miren als peus del llit,
amb els forats dels trets de bala de testimoni,
seriosos i amb ulls rodons d'esglai.
Em despullen l'ànima.
Vull desaparèixer, alliberar-me...
Crido el perdó i només rebo silenci.
No puc suportar la comdemna dels fantasmes
que es vengen a la foscor.
Només la mort pot salvar-me, però sóc massa covard.
Els cucs de la tomba
em foragitarien d'un cos que no mereix viure.
Suplico l'oblit, anhelo un exorcisme.
Tan sols em queda esperar que no es torni a repetir mai més.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

sospirsdellum

1 Relats

0 Comentaris

518 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M'agrada escriure des de petita, perquè em conecta amb el meu ésser, amb la creativitat, m'ajuda a recordar qui sóc. M'agrada viure la vida apassionadament i gaudir de la intensitat dels plaers. Estic en recerca constant de la felicitat. En el meu bloc podreu trobar trossets de mi i de la meva llum.

Podeu llegir-me a http://sospirsdellum.blogspot.com/

Últims relats de l'autor