Sense mitjons

Avui t'amagues al darrere d'una finestra que no tanca bé. Hi passa aire per l'escletxa.
Quasi d'esquenes per no veure una llum encegadora que et tanca els ulls de cop.
Mires de reüll.

No tens gana, has dinat tard, eren quasi a les quatre!
Res de xocolata, que t'atipa poc, millor pa amb embotit.
L'ha dut la tieta de la mare, així que segur que és del bo.
Berenes.

No et fas preguntes, tan sols fas mossegades a l'entrepà.
no veus res, ni ningú. Els carrers són solitaris.
Romàntica i enyorada o tan sols avorrida?

T'asseus a terra i et treus els mitjons; així notes el fred alçant-se pels peus.
Sempre incoherent, descalça però amb la jaqueta, puges la cremallera i no et poses la caputxa perquè et fa vergonya, sinó, també te la posaries.
Quan te n'adones, ja són les vuit,
posa't a fer feina o no acabaràs pas avui.