SENSE MALICIA

Un relat de: SANTANDREU3

Fa molts anys que estic sorprès per la manca de judicis personals sobre les coses que passen a tot arreu.

La gent, salvant excepcions com la meva i moltes altres, que es demostren impotents, s'ha acomodat a les opinions que fabriquen els medis d'informació en mans de cada govern de torn i sembla que es troba força a gust en aquesta inòpia prefabricada.

En el tema del País Basc el deliri és immens i tothom té molt clar que el pensament independentista és igual de dolent si es defensa només amb idees o amb actes terroristes.

A mi em tenen molt inquiet i encuriosit les actuacions d'ETA, que s'arrosseguen des dels temps d'en Franco. Aquells avisos que fan abans de l'esclat de les bombes que posen sembla que vol dir que volen fer mal, però no tot el que podrien fer, com si el quantifiquessin d'acord amb algun pla desconegut.

És ben estrany.

Els detectius francesos davant un crim s'obsessionaven en allò de "cherchez la femme" i no sembla pas que s'equivoquessin massa. Jo penso que en temes polítics també es bo preguntar-se qui es beneficia finalment de les coses que passen de maneres tan aparentment inevitables.

La meva conclusió és que la actuació d'ETA ha fet més per consolidar la opinió general a favor d'una Espanya sense més nacionalismes que l'espanyol que totes les campanyes d'altra mena que s'han fet sempre. I ha deixat consolidades per molt anys més les realitats d'un Estat que a molts no ens agrada perquè ens discrimina, als diferents.

Jo no vull ser maliciós, només dic que l'estat de coses actual podria acomodar-se a un política de control de les activitats terroristes molt exacte, on es determinés que els costos en vides humanes no superessin una quantitat acceptable, molt per sota, en qualsevol cas, dels produïts pels accidents de tràfic, que ja tenim assumits. Si aquesta fos la jugada, el balanç seria molt favorable.

En Franco ho havia tingut sempre molt clar i molta gent de després, també. És la mateixa lluita de l'Espanya excloent contra l'Espanya democràtica, que continuen guanyant sempre els mateixos.

I nosaltres i tots els diferents d'aquesta desgraciada Espanya, ens hem guanyat a pols tot el que tenim per anar combregant amb rodes de molí.

Estem ben fotuts.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer