Sense llum

Puc veure't
mentre dormo,
a tu en un paradís negre.

La gent diu,
que ets morena,
d'ulls negres com carbó,
de pell blanca llimada
per les fulles aspres de la tardor.

L'home del temps
diu que plourà.
Que els núvols
correran pel cel,
deixaran caure un gran xàfec.

I esborraran altre cop
els camins ja tráçats
en l'arena de la platja,
en l'aire rumb del nord.

Amb els meus ulls
sense vida, ànima
em passejo per un carrer capvesprí,
sempre amb els fanals espatllats.

I no veuré pas res,
de tot el que diuen.
Seguiré aquí, en la fosca.
Tenebra i paorosa fosca.