Cercador
Sense la nit rotunda i fosca
Un relat de: Alexandre Roa CasellasSense la nit rotunda i fosca
Poc sentit té ja el dia.
Però una punxa llarga i fina
Atravessa el meu cor
Quan la lluna neix
I em recorda la soledat,
L'absència de companyia,
La meva ànima enteranyinada
Tota vella i feta miques;
Perquè tinc jo poc dolor,
Però una punxa fina i llarga
Fa més mal que un bon record
Que no puc recuperar,
Ja que una ferida és fàcil de colgar
Però una agulla de l'ànima
Mai la podràs treure.
Doncs aquesta nit espero
Sense cap més esperança
La seva amarga companyia
Que si és ben cert que no és grata
Almenys la soledat
Que la foscor més acompanya.
l´Autor
16 Relats
12 Comentaris
17266 Lectures
Valoració de l'autor: 9.70
Biografia:
Vaig néixer el 21 de maig de 1992. Visc a Fornells de la Selva i sóc un apassionat cinèfil, amant de la literatura i devot admirador del metal i la música clàssica.Dirigeixo petits curtmetratges a fi d'agafar pràctica en el cinema i escric relats com aquests que penjo a la pàgina per practicar la literatura.
La novel·la gòtica és la meva predilecta, així com el cinema negre i el thriller son els meus gèneres cinematogràfics preferits.
A través dels meus relats intento transmtre certa visió personal que tinc del món i, per damunt de tot, divertir-me.
alexandre_roa@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Pren la meva ànima i porta-la ben lluny...
- Sense la nit rotunda i fosca
- En el terror
- No, mai.
- Amb la consciència tranquil·la
- Hi ha algú a la sala d'estar
- Silenci
- Diari d'una metamorfosi
- El manuscrit de Litk
- La pedra i el mosaic
- Una de gàngsters
- El secret del far
- Bosc de tenebres
- S'atura el temps
- Porta 24