Sense la G em sento incapaç

Un relat de: Nurai

Necessito la meva llengua materna per expressar els meus desitjos; sense ella em sentiria estranya en aquest art d'estimar la vida però, sobretot, a les persones. Però darrerament m'he adonat que em fa molta falta una lletra : la G:

Sense ella no hagués pogut explicar com em va parar la galta aquell home tan gallard, que amb gentilesa va jugar a ser el més galant i a regalar-me, sense cap moment de dubte, la generosa geografia del seu cos viril.

Sense la g no hagués pogut acceptar, amb gratitud i gustosament, l'oferiment poc convencional d'aquell grapeig tan dissimulat i miraculós d'aquella tarda enmig d'una galeria que semblava tan màgica com si vingués d'una altra galàxia.

Sense la g no hagués pogut enrojolar-me mentre em feies la gara- gara amb la lleugeresa i la seguretat d'un trapezista damunt la corda.

I tampoc podria trobar les paraules precises per definir la teva gesticulació, tan estudiada, subtil i astuta, que semblava que totes les cèl.lules del teu cos sabessin que només tenien un objectiu: seduir-me per poder dur-me a l'èxtasi més genuí.

I com explicaria el guspireig que envaïa el microespai on érem, cada cop més reduït per anar aproximant lentament els nostres cossos amb la gosadia de qui perd la noció de les normes establertes?

I sense saber com em vas fer glatir amb la intensitat del qui galiva un final ben gustós. I la gerdor em va envoltar i em sentia com una goja, amb tots els poders del món per aconseguir la felicitat de l'instant que gratuïtament la vida et regala. I estava disposada a arraulir-me perquè el teu cos em fes de guardafred i em guarís les ferides d'altres moments anteriors.

I de sobte, els gafets de la faldilla es van fondre i els botons de la camisa van sortir corrents davant la urgència. La roba interior va anar cobrant vida i després de gratar-me tot el cos, dolçament, inicià el vol cap els teus sentits, que de forma gansonera, però sense cap mostra d'apatia, poguessin olorar la fortor del xarop fruit del meu sexe com si es tractés d'un gessamí.

M'atreus amb tanta força que per uns segons veig que cediria la meva llibertat per poder pertànyer al teu gineceu i dedicar-me tota la vida a rebre aquest garbuix de sensacions que em despertes des del més profund del meu ésser, sense perdre el temps en garbellar-les i sense més galindaines que el meu propi embolcall i la lleugeresa de la meva ànima, sense cap sentiment de gelosia cap a les meves companyes perquè sabem que tot plegat es comprèn per la teva immensa capacitat per amar-nos a totes.

I veuríem junts a galet les glopades dels líquids que la nostra atracció pura generaria, com si fóssim dos nens golafres que llepen les llepolies considerades com els seus petits tresors. I les gorges farien festa major i dansarien al so de la música de les nostres veus, que el desig transformaria en les més sensuals, i ens empassaríem les paraules excitants que ens diríem entre gemecs que naixerien directament dels nostres genitals.

I amb el teu geni de fotims em lligaries a la teva màxima virtut: la pau de l'estimació que s'entrega sense cap reserva i alhora amb l'absoluta llibertat de qui se sap lluny de la gàbia.

Cap gelera gosaria apropar-se a nosaltres perquè intuiria la seva fi, resultat de la nostra passió. I amb el goig de qui es reconeix feliç d'evadir-se del món amb un dels plaers més gratificants de la vida cauria rendida als teus peus.




Però, ara com ara, no m'amoïna pas la part lingüística de la meva preuada lletra G.; sempre puc trobar sinònims que, "pobreta g!", la substituiran. El més fotut de tot és que mentre somiava la meva curta història que, molt breument, t'he descrit, jugava amb el meu sexe. En un d'aquells moments on et sents la reina fent l'amor amb tu mateixa. Quan investigues les reaccions de les teves parts més íntimes al goig individual de ser l'únic partícep en l'art de la masturbació. I llavors m'adono que no em preocupa la G dels catedràtics de filologia sinó que el que busco és el meu punt G i, recony ...avui l'he perdut.


Comentaris

  • La G dóna per molt,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 29-01-2009 | Valoració: 10

    Però no em pensava que donés per tant! Quan em vas enviar l'enllaç me'l vaig llegir. Ara l'he rellegit, amb més calma i tranquil·litat, i l'he gaudit. És un xàfec intens però suau de sensacions arrelades a quelcom més profund que la mera setena lletra de l'alfabet.

    L'exploració del cos permet la recerca de l'equilibri psicològic. I la masturbació no és exclusiva de la meitat masculina -bons exemples trobem en relats o textos que han aparegut a RC-. De fet, ens ajuda a conèixer-nos millor i a sentir-nos més segurs en les relacions sexuals. I, per descomptat, desenvolupa i redimensiona la imaginació, com molt bé exposa la Carme.

    El relat promet i no decep. Està ben redactat (potser algun aspecte de la puntuació no m'acaba de quadrar [els dos punts del primer paràgraf], la variabilitat a l'hora de referir-te a la lletra "g" [a vegades l'escrius en minúscules i a vegades en majúscules], algun tema de transcripció ["partíceps" en lloc de "partícips"]) i la història és un crescendo constant: aconsegueixes que no decaigui l'interès en cap moment a mesura que avança la lectura del text.

    L'última frase té un toc d'ironia que s'agraeix. És un alè d'humor ben trobat i ben lligat amb tot el text que l'ha precedit!

    Moltes gràcies per aquest relat i espero que la feina no t'(ens)absorveixi mai per perdre de vista aquest món de sensualitat inqüestionable que anomenem literatura!

    Una abraçada ben forta, Núria!!!!!!

    V

  • Gràcies Carme[Ofensiu]
    Nurai | 30-05-2006

    per fer un comentari tan bonic al meu text...Tenim sort de tenir un amic tan especial. M'has donat una idea amb la teva fantasia...a veure si per aquelles casualitats de la vida encara ens hi trobarem...enmig de la màgia del castanyer de Can Cuch, l'arbre més gran en diàmetre de Catalunya.

  • Coincidències i fantasies[Ofensiu]
    Carme Dangla | 30-05-2006 | Valoració: 10

    T'he de dir, en primer lloc, que si no fos per les recomanacions sobre què llegir, que de tant en tant em fa un amic comú que tenim a Relats, difícilment hagués anat a parar al teu escrit.
    L'he començat i m'ha encantat el ben redactat que està, l'interès creixent, aquella promesa de final explosiu i inesperat, que trobo que és molt important en un conte per mantenir l'Interès del lector.
    Però d'altra banda he pensat:
    -Quina recomanació, quina fama que tinc, sent una noia de setze anys, perquè es sàpiga que m'agradarà aquest text. Jo que em penso que sóc molt tímida i gens inconscient en aquests temes, més aviat mot reflexiva i que vull anar sempre sobre segur.
    Però, què punyetes, el sexe és important als setze i als seixanta. I no aniré ara a fer veure que jo no…
    Com he gaudit amb una redacció tan imaginativa i amb unes paraules progressivament suggerents! Una prosa feta poesia per la recerca de paraules amb g -una restricció- al igual que altres textos tenen restriccions del tipus rima o ritme.
    Al final, el teu conte, m'ha fet la sensació d'una baixada i una pujada, uns sotragada d'aquelles que diuen: bé, el món no és meravellós, però conté força coses meravelloses, encara que no durin gaire.
    Llàstima que sols sigui una fantasia… però, una fantasia d'aquelles que ens ho fan passar tan bé. Una mena de fantasies sense les quals segurament no hagués gosat apropar-me ara a una persona que ens estimem molt, i que com que ens veiem poc, continua funcionant entre trobada i trobada.
    Però aquí ve la coincidència que més m'ha agradat.
    Jo també tinc una fantasia, i té a veure amb el teu poble:
    Citar el meu noi -amb motxilla i sac de dormir- una tarda, en una determinada estació. Començar a caminar, primer pel pla i després muntanya amunt, passar prop d'un petit embassament fins arribar a un arbre, que és buid per dins i s'hi pot entrar…
    Bé, aquesta fantasia, no és exactament meva, vaig llegir una història d'aquesta mena al darrer capítol d'una novel·la que va escriure el nostre amic comú i vaig pensar: "jo un dia faré això". Espero fer-la realitat i qui sap si gaudir-la prèviament alguna vegada en un món imaginari, mentre em dedico a cercar indrets del meu cos amb nom de lletra. De l'experiència, igual en surt un conte, però evidentment, no em podré aleshores queixar si els amics em recomanen relats de determinats temes.

  • Eleves el punt G a obra literaria[Ofensiu]
    T. Cargol | 20-05-2006

    o baixes la literatura o deixes que t'inundi no sé, però acabes trobant el punt, literàriament parlant.
    Felicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: