SENSE IMATGES I AMB RAÓ (I ara, als meus anys, haver d'escriure açò!)

Un relat de: rnbonet

Diran allò
que se'ls "antoixe"
-castellanisme pur!-
i els vinga en gana.
Tergiversant imatges,
entortellant paraules.
Criant l'espècie seua
sana i sense màcula
-entre cometes
això de l'espècimen-
amb mentides corruptes,
amb argument capciosos,
amb rancors sense límits.
Amb prepotència nova
o acabada d'estrenar
dels anys seixanta
i pocs.

Imaginant, diran,
noves paraules,
-per mi, són molt antigues:
dels temps de la foscor-;
intentant, dia sí,
l'altre també,
trontollant-nos l'ànima.
Volent
cridar-nos al silenci,
conduir-nos les passes.

Però ells no saben que a l'estiu, i sempre,
se'ns mostra a tots nosaltres
una calima d'essències amagades,
reverberants just sobre el ciment
i l'asfalt. Tot un seguit de mots mai encoberts
que ens parlen sovint -moltes vegades-
i d'històries passades i presents. Exactes.
I que un ventet de tramuntana ens crida:
l'arrel no és trista, ni el passat malaltís;
ni les branques gemeguen ni plora amors l'hivern.
Aviat tindrem una nova primavera.

Farem un glop de sol, de llum d'aurora.
Que una vegada obert el pany, la clau ja ens sobra.



Comentaris

  • ESTIMAT...[Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 26-07-2007 | Valoració: 10

    M'AGRADA COM ESCRIUS!, m'agrada com et queixes!, m'agrada com treus foc pels queixals contra els...prepotents!

    ets un bon lluitador i les paraules, les teves millors armes.

    l'altre dia vaig haver de deixar el comentari que feia, a mitges..., volia dir-te que em va agradar mol conèixer-vos, a tu i a la teva dona.

    Em va agradar molt trobar-vos en un testimoniatge de la NOSTRA LLENGUA, la que emprem amb l'orgull dels qui defensen allò que els és més preuat.

    Petons i rebolica, amic!!!!

  • BEN DIT [Ofensiu]
    JOSEFINA | 12-06-2007 | Valoració: 10

    Ben dit, i millor expresat. M'encanta descobrir gent que, com tú, escriu el que molts pensem, i ho fa d'una manera tan clara.

  • amic rnbonet![Ofensiu]
    Helicoide | 03-04-2007

    no vas caure en la confusió, ... estava confós jo, ...

    sempre és un orgull tenir un comentari teu, i també poder compartir noves experiències.


    Una abraçada,

    Heli

  • Poesia compromesa[Ofensiu]
    F. Arnau | 31-03-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest darrer poema teu. Al remat resulta que tindré raó, i que la teua especialitat literària seran els reglons curts...
    Parlant amb una mica de trellat, és veritat que volen fer-nos combregar amb rodes de molí, com molt bé has insinuat al teu poema.
    Res més, continua en la línia, doncs estàs inspirat per les Muses (cal aprofitar-ho).
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

  • Així de dur[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 29-03-2007

    és el mon.

    Que, a hores d'ara, ens vulguin fer combregar amb segons quines histories és ben trist.

    Tot un al·legat. El subscric.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

265 Relats

1568 Comentaris

306428 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!