SENSE ESTIL (Enyor de SAU)

Un relat de: Jaumedelleida

SENSE ESTIL (Enyor de SAU)

No pertanyia pas en aquells anys, a la generació del grup Sau, però les seves cançons (que aleshores es podien sentir arreu on anessis) reconec, em van influir en la meva vida sentimental i afectiva fora de la meva parella.

Fou un dia d’aquests de sopars d’empresa, i que un cop finalitzat, qui ho desitjava, continuava la festa anant a fer unes copes per tal d’allargar la nit. Allà va ser quan el vaig veure per primera vegada, assegut en un dels bars coneguts del centre, i les circumstàncies van fer que se m’apropés a la barra on jo restava esperant l’arribada d’una amiga, que havíem quedat prèviament de trobar-nos per tal d’acompanyar-me durant les rondes.

El fet és que aquesta amiga meva trigava més del compte, i la veritat, la manera en què es va voler presentar aquell noi (que ja m’agradà tot just observar-lo), féu que la meva espera no m’importés massa, ans el contrari, desitjava que la meva companya, fos pel que fos, hagués d’excusar-se per no poder-s’hi presentar i així l’impedís reunir-nos totes dues per perllongar la nit del dissabte. El bar en qüestió no era pas una discoteca pròpiament dita, però la música ambient propiciava les ganes de poder ballar lent i sí que hi havia un petit espai on tres o quatre parelles màxim, hi podrien dansar alguns passos ben arrambladets.

En aquells anys encara no s’estilava la moda dels telèfons mòbils pel qual motiu, vaig haver de romandre fins que d’una forma o altra la meva companya donés senyals de vida. Finalment va arribar però la “incòmoda” espera, va permetre’ns com a pausa de la nostra conversa (on em va descriure breument la seva vida) i el desig de sentir-nos més propers i d’abraçar-nos sense que ningú ho trobés malament, poder ballar al so d’una de les peces de Sau titulada: “Sense estil”. No era de les més conegudes, ni les més ballables, ni les més romàntiques del duo format pel Carles Sabater i Pep Sala, però no sé que té la seva melodia que em va (ens va) entendrir a tots dos. Jo diria que aquella cançó, ens va ajudar a enamorar-nos al moment i que malgrat els dos tinguéssim parella, no evità que ambdós ens sentíssim units per aquella peça musical. No vam fer més balls, però vam aprofitar el temps per conèixer-nos millor i quedar finalment per algun altre dia al mateix lloc. La nostra situació personal respectiva no permetia anar més enllà del que els canons ètics recomanen, però sí que al menys no prohibien que en varies ocasions (malauradament bastant distants una de l’altra) repetíssim l’encontre al lloc on ens vam conèixer. He de dir que després de la primera trobada, vaig adquirir de seguida la cassette de Sau, on s’incloïa la peça al•ludida, per tal d’usar-la repetidament i sentir-me com la millor de les melòmanes.

Arribà el dia que una nova cita prevista (n’ignoro la causa) no va tenir lloc, i ja a partir d’aleshores, vaig (vam) donar per finalitzats els encontres periòdics amb el meu “enamorat”.

D’ aquesta història n’han passat ja bastants anys, i no fa gaire, remenant per Internet se’m va ocórrer baixar-me la cançó objecte de desig, (ja feia temps que no la podia escoltar perquè no disposo a casa de cap platina que funcioni) i tot de cop, en sentir de nou aquella peça, a part de pertorbar-me i notar un enyorament d’aquell sentiment nostàlgic de veure’m atreta i concentrada en aquell ball, amb aquell cos atractiu abraçat al meu, acompanyats d’aquell so tan sensible, en va fer humitejar els ulls de forma inusual i que es traduí més tard, en petites llàgrimes d’emoció. Sóc així de fleuma, no hi puc fer més, però en el fons m’agrada. Em fa sentir bé. Em fa sentir molt bé, tot recordant aquells instants en que notava com m’enamorava per moments mentre ballàvem.

No sé que té la música que et faci retornar els records de forma tan viva. Bé, sí què ho sé què ho fa, i és perquè la cançó sona igual de com sonava aleshores, per això el record audible és idèntic, no canvia. El que sí canvia són les circumstàncies, i heus ací doncs, la causa del meu enyorament vivencial. No obstant això, quan em senti sola, enyorada, tendra, seguiré escoltant sempre que pugui: “Sense estil” i d’altres composicions del mateix SAU. M’agraden, i les trobaria a faltar si no les gaudís periòdicament. Tant de bo em despertés i em fes sentir la mateixa sensació quan sóc a prop de la meva parella. Crec que la nostra relació ens aniria millor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369857 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com