Sense desesper...

Un relat de: onatge
Al tall de la dalla
s’hi emmiralla
el somriure de viure
i la flama del difunt.
El seu tall sega el blat.
El sol rosteix l’ara.

Estic escoltant el programa
l’Ofici de viure;
avui la “desesperació...”
(els punts suspensius són meus),
vivim desesperats?
Hem creat un món desesperat?
Interrogants a la caça
de respostes, o no...
Maduren les flors
sense desesper.

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

393815 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com