Sense contractes ni hipoteques

Tan dolç i salat, a vegades.
Elimino amb quatre acords
el gust amarg
que desprèn el sucre cremat
del camp de la nostàlgia.
Tan aspre i suau,
lligant i deslligant proeses,
sumant i restant incerteses
penjades del fil
que cus la intermitència
del nostre destí.
Tan real i fictici.
Poder comprar
la proporció inexacta per estimar
des de la il·legalitat d'un anonimat.
Defensar l'absurd,
destruir les diferències,
conviure amb la ressaca
d'una complexa ambigüitat,
sense haver de distingir colors,
sense haver de malbaratar vides,
sense haver de disfressar mentides,
sense haver de tenyir de roig
un grapat de diamants.
Tan clar i obscur.
Esgotaria les meves forces,
construint mirada a mirada
el nostre pont de mar blava
utòpic i inexistent per alguns
i particular per tants altres.
M'estimes? T'estimo?
Cultivem, doncs, llavors d'èxit,
sense contractes, ni hipoteques,
sense decàlegs, ni obligacions,
solament amb la inclemència i el plaer
de poder viure al nostre gust.