Sense complexes

Un relat de: Sibil·la

SENSE COMPLEXES

No sé ben bé quan va passar. Un dia, anant a buscar una amiga, vaig veure un nen grassonet encabit, com podia, dins d'un balcó que li oprimia la panxa. No sé per què vaig mirar enlaire i el vaig veure, somrient, mentre em clavava uns quants trets amb la seva pistola de plàstic.

Un altre dia, estava asseguda en una terrassa amb una altra amiga, i mentre la gent del poble es reunia al bar-local-social-de-reunió, va aparèixer un noi que estava per allà. Quan li van preguntar en to mofeta com era que anava descalç pel carrer, ell va tornar el somriure i se'n va anar ballant cap a dins del bar. Eren les sis de la tarda d'un diumenge.

No sé si aquell nen i aquell noi es coneixien però el que sé és que feien coses fora de la "normalitat" més comuna i que els dos ho feien sense complexes, somrient.

Comentaris

  • m'apunto[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 09-12-2009 | Valoració: 10

    Cert i tens molta raó, que moltes vegades els complexes justifiquen actuacions que semblen normals, però que amaguen una manca de naturalitat i espontaneïtat, dificultant una humanitat i sensibilitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

28 Relats

60 Comentaris

33350 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Podeu llegir contes meus nous a
http://365contes.blogspot.com/

I podeu contactar amb mi a la següent adreça: sibil.ladecumas@gmail.com