Cercador
Sense complexes
Un relat de: Sibil·la- Compartir:
SENSE COMPLEXES
No sé ben bé quan va passar. Un dia, anant a buscar una amiga, vaig veure un nen grassonet encabit, com podia, dins d'un balcó que li oprimia la panxa. No sé per què vaig mirar enlaire i el vaig veure, somrient, mentre em clavava uns quants trets amb la seva pistola de plàstic.
Un altre dia, estava asseguda en una terrassa amb una altra amiga, i mentre la gent del poble es reunia al bar-local-social-de-reunió, va aparèixer un noi que estava per allà. Quan li van preguntar en to mofeta com era que anava descalç pel carrer, ell va tornar el somriure i se'n va anar ballant cap a dins del bar. Eren les sis de la tarda d'un diumenge.
No sé si aquell nen i aquell noi es coneixien però el que sé és que feien coses fora de la "normalitat" més comuna i que els dos ho feien sense complexes, somrient.
Comentaris
-
m'apunto[Ofensiu]Joan G. Pons | 09-12-2009 | Valoració: 10
Cert i tens molta raó, que moltes vegades els complexes justifiquen actuacions que semblen normals, però que amaguen una manca de naturalitat i espontaneïtat, dificultant una humanitat i sensibilitat.
l´Autor
30 Relats
61 Comentaris
43410 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZQuè dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.
Llibre publicat: "Efímer", Ed. El Toll, 2019.
Més a contes: http://365contes.blogspot.com/
Pàgina web: www.365tips.es/ca
Email de contacte: sibil.ladecumas@gmail.com