Sense compassió

Un relat de: Llibre

Que ningú no acaroni
els cadàvers amatents,
amagats entre els esculls
dels meus mots combatents.

Que ningú pensi a plorar
els silencis que m'ofeguen,
subjugats per la remor
del neguit fos dins l'espai.

Que ningú cridi el meu nom:
qui vindria, si no hi sóc?
qui podria contestar-vos
si he perdut la identitat?

Però sobretot, espectres
que encara estimeu allò
que un dia vaig ser: fugiu
d'oferir-me compassió.

No la voldré.



Comentaris

  • He perdut la identitat...[Ofensiu]
    Tere SM | 04-10-2010

    "Que ningú cridi el meu nom:
    qui vindria, si no hi sóc?"

    Aquests versos m'han agradat especialment. Al principi em grinyola una mica la rima consonant, suposo que és perquè els ulls se me'n van als -ents, em sona a -ment, em recorda els adverbis i... Res, que ni comentant poesia no puc amagar que sóc prosista.


    * * *

    Coneixes l'Associació de Relataires en Català (ARC)?

    Encara no?

    Doncs aleshores potser no saps que, en breu, l'Associació posarà en marxa la Gimcana Virtual Literària ARC 2010, i que si t'agrada jugar amb les lletres, si t'agrada endinsar-te en els llibres, la vida dels seus autors, les seves històries... aquest és un bon motiu per participar-hi!
    El tercer cap de setmana d'octubre entra a la web de l'ARC... Comença el joc!


    Participa-hi!


  • Eis !!![Ofensiu]
    Fidel | 28-10-2009

    Caram Llibre !!!, això és BONA POESIA. Té la força d'un cicló, la duresa del marbre... Una consistència i qualitat literària fora de dubtes, sublim !!!
    Equilibri entre missatge potent i recursos poètics en la justa mesura, sense enboirar-se.
    Felicitats i... et seguiré llegint !!!,

    Fidel

  • no podria ser millor títol![Ofensiu]
    kispar fidu | 04-07-2009

    ni que hagués passat els dits pel seu relleu per extreure'n tot el seu poder

    Sense compassió

    perquè

    no tinc perdóóó!

    perquè

    per fi, (tot i que ara sóc aquí!)

    he arribat al final del viatge, de la màgia, de l'aventura (gens ordinària), dels somnis, els desigs de fer créixer la lectura i la resta de gines, biblioteques i tures que em deixo d'Iskander!

    i ja us vaig remarcar que aquesta tardança no ha estat relacionada per res amb la manca d'interès que em proporcionava aquest viatge! sinó, més aviat penso jo, amb la meva particularitat de ser cul i ment inquieta, característica que m'extreu molt de temps..! (Per dedicar-lo a altres projectes i mogudes, però que en ocasions i èpoques em limita el temps a la lectura tranquil·la i pacient).

    Vaig comprar-me el llibre a la primera presentació que vaig assistir, a la llibreria Ona, rodejada de molts altres relataires (com sempre), i en la qual la manera com l'introduíeu, les diapositives i imatges que començaven a endinsar-nos dins el seu món, etc. em van captivar creant una atmosfera diferent. Les tenia totes per a ser una bona aventura!

    Em sembla que tenia algun llibre pendent d'acabar, i aquella època començava a disposar de poc temps per dedicar-li a la lectura per plaer. Així que no el començava fins uns mesos més tard. Però arribà el "parón" bèstia, i va quedar aparcat, sense estar-ne conforma, a la tauleta de nit, on el recuperava els vespres que tenia menys son però que acabava vençuda tot i així i no m'agraden les lectures entrecallades d'aquests moments de son.

    però, la intriga continuava

    i l'estada a Astúries de l'abril sí que em va permetre dedicar-li cada nit a un dels capítols. Va permetre'm endinsar-me completament a la història, al món d'Iskander. Des del primer moment, el personatge del Dídac va encantar-me, amb la seva facilitat per fer somriure, per ensortir-se'n dels problemes, de les traves; un vailet espavilat (vaig sentir-me'n un xic identificada, pel seu caire aventurer, mogut i actiu).

    La creació de les diferents poblacions em transportava al Senyor dels anells, la caravana a "El médico", i potser la màgia al mític "Potter"; però en pocs linis quedava clar que la particularitat del llibre era evident, no podia comparar-se, especialment per la originalitat de creació d'un llenguatge i vocabulari únics, d'un objectiu principal com el de la recuperació de la lectura (i el de motivar a ella, com a objectiu extern a la història fictícia).
    Un excel·lent projecte al cap i a la fi, que no es limita a endinsar-te en un món divertit, engrescador i sorprenent a cada gina (ai, pàgina!); sinó que té una finalitat molt més allà: en una societat on anem amb presses, on les pantalles i xarxes han acomodat moltes masses, etc. l'esforç i la lectura han passat pàgina en moltes bandes; i no ens ho podem permetre! És una magnífica tasca, i que ara engegueu el projecte a les escoles penso que és excel·lent i de molt agrair.

    Realment penso que esteu fent una feina genial i amb molts resultats. Us felicito de veritat, i tot i arribar amb retard, ha estat un plaer compartir el viatge amb la vostra creació.

    Felicitats, també per la idea de la metodologia d'escriure'l, un llibre a quatre mans no es veu cada dia! (de fet, que jo recordi, no n'havia sentit a parlar abans! A part dels petits projectes forumaires, és clar!). Ho trobo increïble, de debò.

    Un petonàs a les duueeees!

    i seguim viatjant! i estem en contacte,
    Gemma

  • ANGOIXA[Ofensiu]
    Sol_ixent | 06-05-2009 | Valoració: 10

    Així és com descriuria el teu poema. No sé si aquesta és la intenció, però a mi com a mínim és el que em suggereix. Molt bona poesia!

    Una abraçada i encantada de llegir-te!
    Sol_ixent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llibre

Llibre

160 Relats

1343 Comentaris

244020 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero