Sense Coartada (Infidelitat)

el primer cop em va desconcertar, però quan el vaig tornar a llegir em va semblar un dels millors relats que he llegit en aquesta web: genial!

Hola Fredia!
Vull comentar el teu relat com a lector, doncs no em crec preparat per a exercir de crític literari, a més de que tampoc no vull fer aquest paper.
El teu relat m'ha semblat com de novel·la negra, i no comprenc que alguns comentaris diguen que és confús allò de la mà negra i de l'home blanc...
Queda claríssim que l'assassí és negre i l'amant (la víctima) blanc. A més a més, quan diu al final que no vol que la Corinne quede com a la meuca del negre, això no deixa cap dubte.
Resumint, un gran relat que realça la fidelitat de l'home per damunt de tot , envers el seu amor per la Corinne.
La teua alta valoració al "Hit Parade", és més que merescuda.
Una forta abraçada... i
Endavant!

Dyonisos

EL RELAT. ben estructurat. Ortografia i sintaxi, bones.

PROBLEMA DE COMPRENSIÓ. Es presenta a l'última part del relat i es centra en:
PERSONATGE EN CONFLICTE. El marit, Michael Brown, que segons el relat és
l'assassí de la seva dona i del suposat mant.

CONTRADICCIONS. PUNT 1, a l'inici diu" l'home BLANC", mentre que al final
diu: " la seva mà FOSCA tremolà"
PUNT 2, es parla de l'assistenta com d'algú inconegut,
cosa que es contradiu amb l'última frase
del marit que li parla de manera familiar.
PUNT 3, frase final enigmàtica: - No vull que t'escarneixin
"com la meuca del negre". -Sembla que li parla
com si fos la seva dona.
CONJECTURES POSSIBLES. PUNT 1, l'assassí és negre?, la dona assassinada no era
la seva dona, o bé era la seva bessona?
PUNT 2, ell no és el marit perquè no vol que creguin
que era l'amant (la meuca d'un negre)
CONCLUSIONS. M'he fet un "lio" descomunal. Sembla que el realt en loc d'anar
d'infidelitat com a tema centra, diríem que va "de racisme", ja
que no l'importa morir mentre no la tinguin per un amant d'un
negre.
DISCULPES. Hi he treballat però no me n'he sortit, ho sento. Segurament és culpa
meva

M'he oblidat de dir-te que el mes aconsseguit del teu relat es...que "enganxa" al lector desde la pimera paraula.

una braçada

pere

How Fredia. No m'ha agradat mai fer de jutge, pero aixo del taller es força interesant i ho hem de "caliu-tivar", no?.

M'encanten els relats curts i que en poques paraules s'expliqui tota una historia. Es molt dificil resumir una historia en 4 linies i tu n'ets una mestra. Felicitats.

Pero te'n explicarè un altra d'historia. L'altra dia varem anar amb el cotxe de Lleida a Barna i com que ens aburriem, ens vam posar a llegir el teu "sense coartada". T'he de dir que a l'altura de Mollerussa ja l'haviem llegit i va ser un relat molt guai que ens va distreure el viatge, sols que ens varem fer "la pitxa un lio" i al final no sabiem si l'assasi era el negre o l'assistenta o el guardia jurat del motel de carretera o el ulls blaus o el ulls a quadres i amb topos de color groc.
T'he de dir que quasi erem a l'entrada de la diagonal quan en varem treure l'entrallat..buff i llavors varen començar els semàfors...bufff.

L'hauries de tornar a escriure(hòstia qui em mana a mi donar feina als demes amb la que tinc jo?) i sense estendret mes del que ho fas, donar una visio + clara de qui es qui al relat. Es clar que no deixis de que el "suspense" se't descobreixi.

Sols clarificar qui es el pare, el fill i l'esperit sant.

Estare esperant el resultat per veure si ho has entes pero mes que res per tornar a disfrutar amb aquest relat tan XULU de "MESTRA DEL RELAT".

I quan puguis em trinxes a mi, pero no et venguis gaire, eh?.

Estic molt content de tenir-te al nostre grup. M'encanta escriure relats curts i me'n tens d'ensenyar, ok?

Per ser-te sincer, jo també he hagut de rellegir tres vegades el text per situar al seu lloc cada un dels personatges... i veure clarament qui deia què. Per al concurs, has cenyit el text a un sol tema, però és força transversal, el relat, en el sentit que toques molts àmbits dels proposats.

En el primer paràgraf, exposes els fets. Atès que el relat ha d'estar limitat quant a l'extensió a un determinat nombre de paraules, has hagut de plantejar tot el cas amb una gran brevetat. I potser per això l'única cosa que et comento a títol de petita observació, és el tancament del cas. Va arribar a la pena capital... però el camí realment és molt sobtat. M'explico. Les sospites recauen en el marit. Bé, d'acord, però dius "Mai no es va trobar l'arma homicida. Tampoc no es va trobar cap empremta d'en Michael a l'escenari del crim. Com que no va presentar una coartada, va ser jutjat i condemnat a la pena capital." M'hi falta alguna cosa. Una, per dir-ho d'alguna manera, petita "transició" entre les dues primeres frases i la tercera de les que t'he transcrit. És un pèl forçat, un xic contradictori. No sé si m'explico. Potser amb alguna frase que fes referència a proves indiciàries, a les versions d'algun possible testimoni, etc. no es notaria tan aquest xoc. Perquè si malgrat que mai no es va trobar l'arma homicida i tampoc no hi havia cap empremta de Michael a l'escenari del crim, alguna cosa més que la mera sospita d'un crim passional havia d'haver-hi (o, si més no, d'al·legar-se per part del tribunal) a fi de condemnar-lo a la pena capital.

Del segon paràgraf no hi ha observacions a fer-hi, almenys per part meva, en el sentit que a títol personal m'agrada tal i com l'has deixat. I el final m'encanta: obert. que permet o involucra el lector en la història (el fet de no tancar permet que el lector hi reflexioni), i amb un caire de novel·la negra d'allò més interessant.

També destaca el plantejament diferenciat dels dos paràgrafs: en el primer, i és ben lògic perquè narres els fets, l'estil és molt més objectiu; en el segon, l'estil és més subjectiu o personal. Els detalls (l'olor de resclosit de la cambra, els ulls de color cel [evoquen, potser, una anhelada llibertat?], etc.) tenen o mostren un simbolisme evident.

En resum, el relat és efectivament molt dur, i amb l'última frase expliques o dónes a entendre el perquè aquest relat és sobre la infidelitat i no sobre la gelosia com, a priori, es desprén de tota la resta del text.

M'ha agradat, sí! Enhorabona (pel text i pels 66 comentaris: amb 5 relats, el promig és de "best-seller"!), gràcies pels teus comentaris i una forta abraçada!

Vicenç

molt ben escrit. Per a mi el més bèstia és quan pare i filla s'han de dir adéu. Aquell instant congelat, intentant retenir tots els detalls del rostre estimat, com en "Madame Butterfly" quan la protagonista agafa el rostre del seu fill i li diu "mira'm bé, fill, així podràs recordar el rostre de la teva mare".

M'ha recordat aquesta escena terrible.
També el teu text, és molt crític amb la execució de persones sense tenir proves concloents. Hi ha un marge d'error massa gran, per matar a algú, sense coartada.

Un relat que incita a la reflexió profunda, amb un final ben insòlit.

petons!

gypsy

M'ha agradat el teu relat, tot i que com en qwark l'he hagut de llegir un parell de cops perquè la part final se m'escapava. Trobo que has situat molt bé l'acció però després a l'introduir el petit diàleg jo, personalment, m'he perdut una mica. M'agrada molt com escrius, de veritat. És un plaer llegir-te i potser aquest relat hagués donat més de si fent-lo més llarg però ja sé que hi ha unes limitacions. El títol fabulós i trenat amb el final.

Una abraçada,

Leela

crec que finalment l'he entès. I si l'he entès bé, el final és molt bo. Com et diuen per aquí baix, recorda l'estil de "A sang freda" de Truman Capote, narrant els crims des d'una certa distància. Tens traça escrivint i també triant els temes.

D'altra banda no és recomanable fer relats en diverses parts a RC. És difícil que els lectors recordin els personatges i arguments de capítols anteriors d'un dia per l'altre. Això sí, no deixa de ser divertit fer algun experiment de tant en tant.

Cada relat teu és una sorpresa, una lliçó d'enginy, d'economia semàntica, d'originalitat, que mes puc dir.. m'he enamorat de tu.

trobo que aquesta mena de relats, esqüets, de to periodístic, no abunden. Em refereixo que a vegades escriptors "de renom" que ara no anomenaré volen fer coses per l'estil i no se'n surten. En canvi has lligat les dades amb el llenguatge, el to dramàtic, els adjectius justos i al lloc que toca.
Tan sols un retret: m'agradaria llegir-te en un relat una mica més extens, per poder allargar el plaer.

Un relat ferm!
Ferm l'argument, molt ben lligat per totes bandes; ferma la narració, que avança sense entrebancs i sense deixar llacunes darrera seu; ferm el final, que botona perfectament el text; ferm els personatges, que compleixen amb el paper designat a cadascú; ferm el lèxic, apropiat en cada frase per a fer-la plena de significat i clara en la forma...

En resum: Enhorabona!

També volia donar-te-la perlteu debut com a reptaire i com a jutgessa: molt ben fet!

Et continuaré llegint, sense cap dubte! Ha estat un autèntic plaer fer-ho avui...

Aprofito aquest comentari per enviar-te una abraçada sense necessitat de coartada, per gust!
Unaquimera