Sense adonar-te, potser, un bon dia, ploraràs…

Un relat de: joandemataro
Photobucket


I no parlo tan sols de mi.
Avui, amb aquests versos,
humilment,
per un instant voldria ser
la veu de la consciència,
la que ens parla en solituds…

Fuig! Fuig ja del teu catau.
Què no ho veus?
L’has convertit en presó.
Les angoixes t’engarjolen,
xerraqueja aquests barrots
i cerca la llibertat.

Sigues valenta, improvitza,
no inventis la vida sola,
no llegeixis el final
no et saltis el nus del relat.

Surt! Surt al carrer, sense por,
a compartir sensacions
amb la natura I amb d’altri.
Saluda als teus veïns,
no caminis pas capcot,
fes moixaines als infants,
transmet la teva alegria,
ben segur, la tens per dins.

I trobaràs la pau,
al blau pausat de la mar
o al blau suau celestial,
que, com grans presents, s’entreguen.

I et sentiràs renovat
i, fins i tot poderosa,
i amb un sol dit :
podràs tocar l’horitzó
o colgaràs el sol
o resseguiràs muntanyes
capbussades sota el cel.

Quan tornis al cau,
sense adonar-te, potser,
un bon dia, ploraràs .
.
.
.


Comentaris

  • valents, hem de ser valents...[Ofensiu]
    teresa serramia | 07-04-2011

    eixugar les lla`grimes...trobar la part còmica de les coses. Costa, però val la pena de provar-ho, moltes vegades funciona. Ho dic per experiència...Cal eixir "del cau"...cercar vida i energia camins enllà de la foscor...Cal estendre la mà i deixar que un altre "jo" ens l'agafi amablement, generosa. Cal confiar i cercar camins camps a través...Cal deixar que ens penetri la llum del sol i ens encegui de joia...i "plorar"....de tan riure...Gràcies per sortir-me al pas tan ple de llum, Joan.

  • Seré valenta![Ofensiu]
    Núria Niubó | 05-04-2011 | Valoració: 10

    Hi ha una gran dosi d'amor i energia en els teus versos.
    Personalment me'ls faig una mica meus, els necessito.
    Em guardo a preferits aquest poema que guareix l'esperit, per rellegir-lo en aquells moments en que tornes al cau i sense saber perquè plores.

    Preciós Joan, preciós!
    Gràcies.
    Núria

  • Aquest poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 04-04-2011 | Valoració: 10


    m’ha tocat el cor,el trobo excel•lent, molt be Juan
    abraçades
    Josep

  • Plorar quan...[Ofensiu]
    free sound | 04-04-2011 | Valoració: 10

    cal plorar, riure per fer més bonic el nostre viure...
    Valentia i força, poema amb empenta, potser quan
    tornem al cau, plorarem d'emoció,...per haver viscut
    la vida sempre amb passió.
    Una abraçada ben retornada.

  • Lliço de vida[Ofensiu]
    Xunxi | 04-04-2011 | Valoració: 10

    que maco el camí, l'actitud per aprendre a plorar, aprendre a viure, m’ha encantat

    amb un sol dit :
    podràs tocar l’horitzó


    .....................em transmet aquella sensació de plenitud, quan ens trobem exultants per el fet de viure, és un poema molt emotiu, m’encanten els teus poemes Joan , felicitats¡

Valoració mitja: 10