Sensacions que buiden

Un relat de: Bonhomia

Desconsolació,
malgrat que el cor bategui fort.
Escenes imaginades,
i una buidor terrible.

Veig com passa el temps
i els ulls em ploren;
ploren sal madura
però amb molt mal gust.

Tot i així
no he madurat,
i potser
mai maduraré.

Recordo moments molt pitjors,
però això no em consola.

Mentre passa el temps,
i segueixo plorant,
però per dintre,
el camí es va fent curt.

Potser sóc massa jove
per dir tot això,
però la meva ànsia de viure
es veu col.lapsada.

No puc fugir d'aquesta realitat,
doncs només en tinc una,
i és la realitat
que m'endureix el cor que és tou per dintre,
per això ploro per dintre
d'una manera desesperada;
no tinc forces
per caminar prou dret,
de la manera que m'ho demana
aquest sistema que no forma part de mi.

No puc creuar cap pont
que em tregui
aquesta angoixa existencial;
m'arrossego,
tinc set i no sé de què.

Espero,
des de fa mil anys,
la despreocupació,
l'alegria folla
que alguns instants
havia provat la meva vida.

Què és, per mi, el futur?
No res.

I ara
et donaria la mà,
però no hi ets,
ni ara ni mai.



Comentaris

  • Melcior | 14-06-2007 | Valoració: 10

    ara som tanta colla ,que sovint no tinc temps d' atendre a tothom com es mereix , aquets que hi
    poses aquesta especia de lament i melànconia
    m' agraden especialment , perqué jo també soc una mica així .de fet tinc títols com dual ,llop ,l' huomo ,tedi i runa que crec que estan força amb aquesta línea.
    Endavant!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.