Sensacions complicades

Un relat de: Bonhomia

Plouen flors marcides. Fan mal al cor i a la panxa. Les ganes de persuadir per aconseguir quelcom em resulten immorals, per la meva desesperança a l'adonar-me que sóc tan minúscul com un bacteri, representant les seves funcions.
M'han deixat aquí. O m'he deixat aquí. No ho sé. Fer l'esforç de portar una vida social ordenada se m'escapa de les mans, és ben lluny de mi. Com sanar aquesta mediocre situació? El temps m'envolta i provoca un combat a mort contra mi. Si, als meus vint-i-nou anys, a punt de fer-ne trenta, em sento vell i apàtic.
Tinc insomni i no me'n puc desfer. De dia, una mica i a voltes força somnolència que fa que em quedi adormit a qualsevol hora diürna. Això agreuja el problema de l'insomni. No ho hauria de ser. Jo hauria d'estar despreocupat i feliç, pletòric... tinc mil raons per estar-ho. Potser és que la meva esquizofrènia fa que jo me la cregui massa, i això em provoca més tensió cerebral. La veritat és que per més que hi dóno voltes sempre acabo concluent que no ho sé, i que jo no puc comprendre la malaltia. Això em porta molt de cap.
El desig sexual. Un altre problema. Potser ja fa uns dos anys que no tinc una relació sexual. Ho anhelo massa obsessivament. I la masturbació és una tortura. Anhelo tenir parella. Potser m'alegraria la vida.
Necessito sentir la passió. Més passió per la música, més passió per la vida, i més ordre mental.
No sóc conscient de la sort que tinc. Aquest és un problema meu fonamental. Vull anar molt lluny, i no em moc de la línia de sortida. Potser si no veiés les coses tan gegants... vull dir que tot em sembla molt difícil i és fàcil. A l'escriure, altres vegades ho he dit, em sento esplendorosament bé. Les coses, en el fons, són genials. Però jo no sóc capaç de veure aquest fons.
No crec que la solució estigui en mans de professionals, sinó en mi. Visc esperant aquell moment que he viscut en altres ocasions de la meva vida en que retorna la felicitat. El meu cervell treballa massa, en el sentit negatiu de l'expressió.
Bé, ara que són les tres de la matinada, em disposo a passar aquest escrit al document de text, per després fer-ho a relats. Només he volgut expressar els meus sentiments actuals.

Comentaris

  • La ment és un misteri[Ofensiu]
    ESTEL | 25-07-2008 | Valoració: 10

    Ves a saber qui veu en realitat la pura realitat,
    jo no tinc esquizofrènia però et puc ben assegurar que veig les coses diferents dels que m´envolten i això de vegades crea problemes, sembla que parlem diferent idioma.

    De totes formes dintre de la teva realitat fes el que millor et faci sentir........evidenment l´estima ha de formar part en la nostra vida perquè és el que en definitiva ens fa viure.
    Fes saber que estimes si és que estimes,
    no ho reprimeixis mai, i què si penses que no et corresponen, no et planteixis si t´estimen o no, perquè si no dones tu el pas no ho sabràs mai.
    La vida de vegades és molt dura, de vegades ens la compliquem, però la tenim i l´hem de viure el millor que podem.

    un petó i et desitjo el millor

  • Avui, a les tres de la matinada…[Ofensiu]
    - | 24-07-2008

    jo també estava escrivint. Però no tinc insomni, al contrari, trobo que quan em venç la son, és quan em venen les paraules... llavors les escric. Perquè el dia està ple. A voltes estressant, o esgotador, ple de rutina i esforç, però ple. Omple els teus dies. Apunta't a classes de grec, o xinès... O a un curs d'aquarel·la, o de dibuix de manga... o aprèn a tocar l'arpa, o els bongos... o a ballar la dansa del ventre... tot serveix! No permetis que aquesta somnolència fora d'hora t'ho impedeixi. Està en les teves mans.
    Els teus escrits em commouen.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.