S'enlairen...

Un relat de: onatge
S’enlairen els mots
com sortits
d’una dolçaina.
El vent és el paper
on escric el poema.
La lluna hi
posa l’accent.
En cada mot
hi ha l’ombra
d’una il·lusió,
l’alegria d’una passió,
els pètals d’un adéu,
el pol•len d’un enyor...
Els mots creixen
i agafen vida pròpia.
M’espremo i gota
a gota va regalimant
el meu silenci.
Del sol de cada carícia,
del seu record,
germino noves il·lusions...

onatge

Comentaris

  • Molt dolç[Ofensiu]
    Xunxi | 08-05-2012 | Valoració: 10



    Molt maco.
    Aquesta forma de relacionar la poesia, els mots, amb la natura, els sentiments, és una sensació que dibuixa el camí de la creació.
    Felicitats per tan tendre poema.

  • M'encanta![Ofensiu]
    free sound | 28-11-2011 | Valoració: 10

    Poesia preciosa que et va enlairant,
    precioses paraules que et van transportant...
    Amb música i nostàlgia,
    amb amor i enyor,
    bonic teixit de paraules que m'han arribat al cor.
    ...i que s'enlairin!!!!...
    Una abraçada de lluna i de sol.

  • Em costa la poesia[Ofensiu]
    Pau Mora | 15-11-2011 | Valoració: 10

    Em costa la poesia perquè normalment no entenc res però finalment he pogut llegir quelcom que m'agrada. Trobo el teu escrit molt encertat.

  • Paraules amunt[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-10-2011 | Valoració: 10

    Molt bé! Començar un diumenge així dóna gust i ganes d'escriure i llegir. Grans paraules, gran metàfores i gran sinceritat personal. Si les paraules flueixen pel paper, encara que després l'estripem, és bon senyal. Tard o d'hora en restarà un que publicarem a RC, per exemple. I nosaltres el llegirem i gaudirem. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

393940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com