Cercador
S'endrecen les paraules
Un relat de: Montse Farrés Ubach- Compartir:
S’endrecen les paraules
M’enfonso en aquell món meu,
particular, transportada,
més enllà de les realitats diürnes.
Fa dies que no escric damunt d’un paper.
L’ordinador ha substituït,
la tinta estesa a cops de canell,
és desdibuixa un xic,
l’art de dibuixar sentiments.
Però els ulls recorren els versos
en aquesta claror postissa,
i també surten les paraules, trenades,
un garbuix de mots
que amb mi es barallen.
Desprès, com cada vesprada,
callo entre el silenci que tan m’inspira,
company de viatges incansable,
sincer i persistent en interrogar-me,
quan la nit pinta negres intensos.
Res no diu, i en el no res, troba el recer,
respiro fondo i s’endrecen les paraules.
M’enfonso en aquell món meu,
particular, transportada,
més enllà de les realitats diürnes.
Fa dies que no escric damunt d’un paper.
L’ordinador ha substituït,
la tinta estesa a cops de canell,
és desdibuixa un xic,
l’art de dibuixar sentiments.
Però els ulls recorren els versos
en aquesta claror postissa,
i també surten les paraules, trenades,
un garbuix de mots
que amb mi es barallen.
Desprès, com cada vesprada,
callo entre el silenci que tan m’inspira,
company de viatges incansable,
sincer i persistent en interrogar-me,
quan la nit pinta negres intensos.
Res no diu, i en el no res, troba el recer,
respiro fondo i s’endrecen les paraules.
l´Autor
47 Relats
48 Comentaris
26116 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.