Senders de pedra silenciosa

Un relat de: brins


L’Agnès viu en un lloc molt íntim on la vida transcorre sense brogits esfereïdors ni arpegis celestials; és sorda…Mai no ha pogut escoltar el pes precís dels mots que neixen als llavis ni les notes embriagadores de la pell d’un violí. Perdé l’oïda abans de l’adquisició del llenguatge, a cap metge no li fou possible lluitar contra la causa genètica que provocava la sordesa; mai no ha pogut conèixer la blanor d’una paraula tendra ni la remor del vent entre el fullam, però gràcies al coneixement del llenguatge dels signes, sempre ha galopat l’entranya viva de la comunicació. Cada dia ha nascut i totes les nits ha estimat.

Des que està embarassada, però, núvols esparsos li entelen la mirada, tem transmetre al seu fillet algun dels gens relacionats amb la pèrdua auditiva, tem que el nen també hagi de caminar per senders de pedra silenciosa... i aquesta por li fa estralls a l’ànima. Ningú no li ha pogut predir les condicions amb què naixerà la criatura, tan sols li han explicat que el part es presenta una mica complicat i que potser hauran de practicar-li una cesària.

____________________


En despertar de l’anestèsia, l’alegria passeja amb ulls de mel per l’habitació; a l’Agnès no li ha calgut fer cap pregunta… s’ ha adonat, emocionada, que cada vegada que algú diu paraules dolces al seu fillet, ell somriu…

Comentaris

  • Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda

    Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
    ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
    i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
    on es faran públics els premis principals del concurs.

    Invitació

    Associació de Relataires en Català (ARC)

  • El pes precís dels mots[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 28-03-2016 | Valoració: 10

    Ens expliques l'absència del so amb paraules tendres i de gran sensibilitat. La pèrdua de les notes embriagadores d'un violí o la remor del vent entre el fullam ens sembla a nosaltres, que gaudim del sentit de l'oïda, quelcom que no assaboreixen els sords en la seva manca auditiva. Però segur que noten les vibracions dels instruments musicals i la carícia del vent en la seva pell.

    Per una altra banda, toques un tema molt delicat: el de la possibilitat de transmetre la sordesa als fillets que s'han concebut. Sortosament, en el cas de l'Agnès, el nadó sembla reaccionar als sons exteriors i podrà gaudir de tots els sentits.

    Un molt bon relat, Pilar. Ben escrit, ple de sensibilitat i que té al lector pendent de les teves paraules.

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    brins | 30-12-2015 | Valoració: 10

    Caram, jovincdunsilenci! Quina riquesa de vocabulari i quanta mestria literària conté el teu relat. Et flueixen els mots amb una facilitat increïble, i això és un veritable do.

    Gràcies per la teva felicitació; l'he rebuda amb moltíssima il·lusió.

    Que tinguis un 2016 ple de felicitat, amiga!

    Pilar


  • Una sorpresa que em fa molt feliç[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 28-12-2015

    Felicitats de nou, brins. I per molts anys!

  • senzillesa[Ofensiu]
    Endevina'm | 27-12-2015

    El teu relat és un toll de poesia brins, que de fet és on millor et defensaves, i ho dic en passat, perquè ara domines el relat curt de meravella, creant micro ficcions directes i d'un estil poètic exemplar, ja no parlo del nivell literari que tu domines sense gairebé obrir els ulls.
    Un relat molt tendre i molt ben portat.

    Felicitats per la tria.

    Ferran

  • Increïble[Ofensiu]

    Pura poesia en prosa. Un relat rodó, emotiu, que des del silenci i les paraules ho diu tot. Simplement excel·lent. Es mereix amb escreix que hagi estat seleccionat. Felicitats i bones festes!
    Edgar

  • És ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 24-12-2015 | Valoració: 10

    ... molt emotiu. És un relat d'aquells que deixen un sabor dolç al cor. Felicitats per ser tan tendra.


    Sergi : )

  • Quina meravella![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-12-2015

    He assaborit mot rere mot, un a un, els teus "Senders de pedra silenciosa", i m'han semblat una meravella. La teva prosa poètica em captiva sempre. I avui l'he presa com un regal de Nadal, d'aquests que saps que s'envien des del cor, perquè és des de la sensibilitat, la tendresa, la humanitat que tu escrius, brins, i val a dir que s'agraeix enormement.
    Que passis un Bon Nadal, poetessa!
    Una forta abraçada.

  • Quina meravella![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-12-2015

    He assaborit mot rere mot, un a un, els teus "Senders de pedra silenciosa", i m'han semblat una meravella. La teva prosa poètica em captiva sempre. I avui l'he presa com un regal de Nadal, d'aquests que saps que s'envien des del cor, perquè és des de la sensibilitat, la tendresa, la humanitat que tu escrius, brins, i val a dir que s'agraeix enormement.
    Que passis un Bon Nadal, poetessa!
    Una forta abraçada.

  • Tan maco[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-12-2015

    És que fins i tot les coses tristes les expliques amb unes paraules tan belles... que no me'n he pogut estar de comentar el teu relat, Brins.

    Bon Nadal i un 2016 ple de relats!

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 22-12-2015 | Valoració: 10

    Com ja ens tens acostumats, tendresa pura. Un relat entranyable que deixa albirar els racons més amagats de l'Agnes. M'ha agradat molt
    Una forta abraçada i Bones Festes Pilar!!

  • Senders de pedra silenciosa[Ofensiu]
    Joana Morant | 18-12-2015

    Un relat molt bonic i poètic. M'ha encantat.

  • Un final feliç[Ofensiu]
    Materile | 14-12-2015 | Valoració: 10

    Gràcies, Pilar, per aquest relat que ens has ofert i mostrar-nos els camins muts dels sentiments, la por a la incertesa d'una futura mare sobre el destí de la comunicació del nounat, gràcies per la teva prosa poética que fa que el relat sigui un concert delicat i acollidor.

    Una meravella de relat!

    Una abraçada,

    Materile

  • Contra les pedres l'amor[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 10-12-2015 | Valoració: 10

    Hola Pilar. He gaudit molt llegint-te aquest relat; conté la natural preocupació, però també “estimar cada nit”; els entrebancs, com no, però enfrontats amb coratge i determinació. Un final amb esclat d'alegria molt dolç i seré alhora. Contar una maternitat com la que descrius i dotar-la de vida en un text ja és cosa del saber dir i mirar, o, si vols, de parir un relat; tot i que la teua experiència vital ajuda, al final ets tu polsant amb tanta delicadesa les cordes que fan intel·ligibles les pors, la complicitat mare-fill, les harmonies blanques i suaus amb que has nodrit aquesta intimitat càlida i il·lusionant. M'ha fascinat la manera com has aconseguit il·luminar el silenci. Gràcies per comentar-me i enviar al Repte Clàssic una aportació que, no ho dubtes, és tan enriquidora com tot el que escrius; i pel que em deies: no caigues... Tu que, amb paraules, treus pedres del meu sender i fas que molts més es puguen enriquir amb la llum i la bellesa que transmets quan escrius. Això és només teu i ningú no t'ho pot treure: tens un do i amb ell ajudes i t'ajudes. Pensa amb tota la gent que, de ben segur, t'estima. Jo mateixa. Bon Nadal, mestra.

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-12-2015 | Valoració: 10

    Un relat precios
    Gracies pels teus elogis
    Montse

  • Preciosa imatge[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-12-2015 | Valoració: 10

    El títol del relat és una preciosa imatge dels camins de silenci que han de recórrer els sords. És més, en conec més d'un que es treuen els audifons en llocs molts sorollosos, com els restaurants. Tot ressona i no senten res; prefereixen dinar i na fent. Vull dir que, malgrat els avenços, el món interior és molt present en la vida d'un sord. Una forta abraçada, Pilar.

    Aleix

Valoració mitja: 10