Senderol d'opi

Un relat de: Guspira

Aquest cap de setmana marxaré enllà on el temps no passi,
enllà on el temps s'aturi i faci de la nit una vida sencera, i del rierol un glaciar àrtic que empresoni el somriure i les estrelles, i els empari del sol a la nit polar eterna, on la lluna sempre és a l'horitzó.

Verses muts vora el camí d'olivers recargolats pels anys,
somrient envers el silenci esquerp que ens acompanya,
viure així, tossal a dalt, tossal a baix,
trobant a faltar el sucre al cor, l'amor als llavis,
que sembla oblidat a força de nits abandonat
al plaer del cos, només, volent quelcom més.

Senderol d'opi amagat,
semblo haver-me perdut...

Segueix fixa la mirada,
tot i que la realitat no és gens clara.

I segueixo buscant la sortida,
és important no desistir
de la lluita del dia a dia,
difuminant els límits del tot,
somnis, realitat,
diferència estancada en una llàgrima.

Comentaris

  • has trobat...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 13-11-2005

    l'equilibri entre somni i realitat, somniant despert, fent de la nit l'espai, i del somni la vida....
    Molt ben escrit, guspi..
    espero que t'hagi sentat bé l'escapadeta!!
    Segur que si....allà els somnis es deuen tornar esclaus de la lluna,, la pluja i les llàgrimes que de dia, no es deixen veure...
    una abraçada!
    Sílvia