Cercador
Senador Palpatine
Un relat de: T. CargolLa veritat és que venen i es fotran un gran sopar – pagat per tots nosaltres- i desprès alguns se la pelaran a l’hotel i altres faran venir algú per a que - des del seu estatus inferior - els hi ajudi, i a canvi els donaran, sense paraules i en la trista penombra, uns quants bitllets nous que no deixen marca als comptes bancaris. Tot haurà costat un bon grapat de cèntims pel milers de persones implicades en la seva seguretat.
La realitat, per descomptat, és tossuda: què hi fa aquella senyora, gran, grassa i boja, fent cops de bastó a l’aire, a quarts de vuit del matí? No té ningú davant! Està sola a la vorera. Només jo que baixo pel carrer perpendicular la veig en arribar a la cantonada. Per a que tothom sigui conscient de l’enorme dramatisme del moment, que tots ignorem, diré que el seu crit és agressiu i alhora expressa por. És un lament. La seva agressiva inconsciència matinal em fa venir unes ganes grans de desemmascarar als farsants que avui es reuniran a Barcelona.
A la capsa tonta, mentrestant, a deshores, també ho diuen: els metges alerten que hi ha nens desnodrits a Cornellà. Qui n’és el culpable?
No hi podem fer res més perquè es desbocaria la inflació, asseguren els incompetents, l’única meta dels quals és aconseguir, no ja que els capitalistes tinguin ma d’obra barata, sinó que els rentistes segueixin parasitant la societat. Però, ras i curt; cada persona gran que es mor abandonada com un gat tinyós, és un assassinat legal de gent especialitzada en comandar una nau assassina. Per què, doncs, no hi ha controls d’identitat a la porta de l’hotel on es reuniran, identificant-los per la seva vestimenta i modals? Seguiments telefònic de les seves trucades, infiltració als seus medis per descobrir allò que ordeixen?
Aquí passa com a la pel•lícula el dolent és el senador Palpatine.
Comentaris
-
No puc afegir-hi res[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 03-05-2012
o potser sí, però seria engrandir més el cabreig i la moral baixa del moment. No puc expressar per escric el que em passa pel cap, o acabaria a la presó o encara pitjor, i ab truc a mitja nit a la porta de casa, amb allò del què volen aquesta gent? ara han tornat i més forts, més feliços, democràticament més feliços.
Mira que en som de burros, (renec)!!! -
Bogeria d'or[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-05-2012 | Valoració: 10
8.000 policies per a quatre americanes tacades. 8.000 micròfons d'altaveu còmplice. 8.000 milions d'euros, què és aquesta insignificància? Hi ha tants 8.000 que em posen de tanta mala llet! Com a periodista que sóc, o millor dit, com a ex-periodista que sóc, sento tanta vergonya de tot això! Bona i magnífica reflexió de tinta negra i fons blanquíssim, el de la inocència de gent que enlaira un bastó i crida. Gràcies per fer-nos pensar i reflexionar en veu alta.Una abraçada.
Aleix
-
Quan les grans desigualtats[Ofensiu]allan lee | 03-05-2012
entren en un país, els polítics honestos ( oh? quina espècie deu ser aquesta?) haurien de fer vaga de sopars de luxe. Ni que fos en defensa propia.
El teu retaule, brillant i concís, diu més coses que tots els discursos aplegats de la gent que es creu amb dret de decidir qui va a la festa o als menjadors socials.
Aplaudiments.
a -
Genocides [Ofensiu]Carles Ferran | 03-05-2012
Els voltors es reuneixen per repartir-se les despulles del país que han arruïnat. Ara compraran les empreses privatitzades a preu de saldo, a canvi de llocs de treball a les mateixes o altres en premi a la seva diligència pels que ho han fet possible.
Per quan tots al carrer? Quans ens donarem compte del genocidi econòmic?.
-
...[Ofensiu]free sound | 02-05-2012 | Valoració: 10
Un assassinat legal,
una violència estatal,
un joc de lladres “democratitzat”,
un quadre pintoresc encorbatat o uniformat (o disfressat)
Una bona crítica a la realitat
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini