Se'n va

Un relat de: Pol.lux

Sento un gran dolor
quan penso en tu i en mi,
idil·li d'estiu.

Tu, que em vas buscar.
Jo, qui et desitjava.
Bon començament.

Jo no creia pas
que de cop em volguessis
avoir comme amant.

La gent canvia,
àdhuc quan menys t'ho esperes.
Només és amor.

Vaig passar de ser
el darrer mico del bar
al rei del teu cor.

Vetllades folles,
banyats per mar i lluna,
gaudint de l'amor...

Ni una flassada,
cap llençol per tapar-te
sols ma pell molla.

El darrer dia
ploraves sense respir...
No sabia què dir.

I partires prest,
sense esperar res, ningú...
T'odio un xic.

Només dinou anys
i un cor vell, esquerdat.
Ne me quittes pas...

Quan penso en allò
hi ha llàgrimes que ploren,
em ve massa mal.

I encara romans
ben dins del meu petit cor,
car je t'aimais trop.

Tu em cercares
i em vas trobar de ple;
frisava per tu.

Ara et busco jo,
però no et trobo pas enlloc...
Où es-tu, espoir?

Comentaris

  • m'ha agradat molt[Ofensiu]
    sergi monserrat | 31-08-2006 | Valoració: 10

    M'ha agradat, molt ben escrit, parlant dels jocs de l'amor i el desamor però d'una manera elegant i culta, sense caure en els tòpics. Perfecte! Ja et llegiré més a veure que trobo...;)

  • excel·lent[Ofensiu]
    Guspira | 29-08-2006 | Valoració: 10

    ei m'ha encantat aquest poema! musicalitat, paraules molt ben trobades i sentiments molt ben expresats! enhorabona!

    GuSPIRA

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

75229 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com