Cercador
Se'n va
Un relat de: fosca- Compartir:
Una espasa forjada en l'odi
ha estat clavada al cor de la donzella
que camina cap a la foscor més recòndita.
Per paratges solitaris crida desesperada:
- Mort, Vine! Estima'm!
Plorant, tota roja i desmesurada.
Despullant-se davant la natura
Ella és mostra tal com és,
No té perquè enganyar a ningú.
Només sent que ha perdut
I que la tristor se l'emporta
Cap a un camí sense retorn possible.
La pobre donzella ja no tornarà a renéixer,
Les tenebres la faran seva
I la podriran fins matar-la de dolor.
La seva gola de sang es tenyeix .
Les mans i els peus esquincen la terra roent.
El cor de vidre ja ha explotat en mil trossets.
Marxarà i mai més tornarà.
Comentaris
-
Bufff....[Ofensiu]jordiclusella | 06-07-2006 | Valoració: 10
Com estic gaudint amb tu, fosca. T'he descobert avui però no para d'emocionar-me amb els teus texts. Aquest més fosc que la majoria, però amb la mateixa força i senzillesa que els altres. M'agrada el teu estil carregat de sinceritat.
La seva gola de sang es tenyeix .
Les mans i els peus esquincen la terra roent.
El cor de vidre ja ha explotat en mil trossets.
Deu ni dor aquest final tant visual, molt bo!
Apa, salut i una abraçada! -
No per sempre[Ofensiu]roda03 | 30-05-2006 | Valoració: 10
Hola Fosca,
No crec que sigui tan cruel i tingui la gosadia de no tornar. M'estiro al prat i els meus ulls passen revista als camps de gallarets i ginesta, i tot això em dóna vida. Els espais de la donzella són de pau.
Ara mateix, miro des del meu balcó un centaure que corre en direcció al tossals i alhora sento l'eco d'una sirena que deu venir de mar endins.
Sommia, espera, corre, viu ...
Brindo per tu i pels teus espais,
Roda03 -
...preciós![Ofensiu]NitsdAbril | 26-05-2006
de vegades la mort i l'amor no són tan distants no són tan antònims... foneticament es confonen i es barrejen en el sentiment!
Una abraçada!
Nitsd@bril. -
la vida...[Ofensiu]Capdelin | 24-05-2006 | Valoració: 10
no és poesia, és COM la poesia: un començament infantil sense dubtes i en els ulls tots els contes... mil entrebancs... i un punt i final.
El suïcidi no soluciona el problema, se l'endu pels segles dels segles i priva a l'ésser humà del dret a l'oportunitat de rectificar i sobreviure.
És clar, quan un està en el pou, això sona a puta poesia.
Ànims! Per puta que sigui la vida, val la pena viure-la amb totes les conseqüències!
Lo del pou, són etapes que es passen, un parèntesi.
ptons i una abraçada anna, anneta, anníssima meva GRAN donzella! Què faria sense tu? je je... -
MOlt[Ofensiu]Xitus | 22-05-2006 | Valoració: 10
molt romàntic, en el sentit original de la paraula.
Potser la donzella algun dia (més aviat que tard) trobarà nous companys de viatge que la recomfortaran.
potser ara necessita elaborar el dol.
una forta abraçada
Aleix. -
la vida[Ofensiu]jaumesb | 22-05-2006 | Valoració: 10
i l'amor tenen la seva força
Valoració mitja: 10
l´Autor
56 Relats
228 Comentaris
62762 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81
Biografia:
Aquí hi diu que sóc de Tarragona i no és cert.Vaig néixer a Reus i sempre he viscut a Reus :)