Cercador
Sempre pensant
Un relat de: solarin- Compartir:
Pluja i vent.
Aire i agua que el duen a l'última porta:
La del principi del no-res,
la que es creua en una direcció.
La fi.
«Tan aviat?»
Pensava que li quedava tanta vida per endavant
Pensava, pensava.
Sempre ha pensat i mai ha fet
i ara se n'adona del seu fat:
haver viscut sempre pensant.
Comentaris
-
curt, impactant, solarin[Ofensiu]llu6na6 | 14-12-2005 | Valoració: 9
"aire i aigua que el duen a l'última porta" és una imatge molt intensa i corprenendora.
Escrius amb pinzellades que donen el to precís que busques.
No tohom ho sap fer això.
No és pas fàcil, ni molt menys.
Gràcies per llegir-me. Una abraçada i fins aviat. -
despullat d'ornaments i molt real...[Ofensiu]ROSASP | 16-11-2005
Un poema que ens fa pensar sobre aquesta incertesa que ens pot dur el demà. Gairebé sempre pensem que la vida s'ha de viure, que l'hem de saber gaudir, que hem d'aprofitar els moments com si fossin petits tresors. Però el dilluns ja gairebé esperem el cap de setmana, les vacances, programem ja l'any vinent i mentre el temps se'ns va escolant vertiginosament.
Sempre pensant, aquesta és la sensació que tinc moltes vegades. Pensar en demà sense assaborir l'avui és com menjar-se el pa sempre dur, d'un dia per l'altre...
Un poema que m'ha arribat molt endins!
Una abraçada!