Sempre lluny

Un relat de: la taxidermista llunàtica

Sóc l'ocell que vola lliure
sóc viatger sense destí,
amiga meua és la pluja
i la lluna el meu coixí

Vago creuant mil fronteres
o el temps se m'escaparà,
les muntanyes em saluden
quan lluny em veuen passar

Els meus ulls busquen històries
volen aprendre molt més
A voltes em desespero
si tot em surt del revés

Però malgrat la desventura
miraré sempre endavant
Recordant velles ferides
els errors no tornaran

Hi ha tantes coses per veure
que les ales treuen foc,
la vida no em podreu treure
que no me l'estimo poc

Per qui intenti de seguir-me
no perdin de vista el món
i que en tot moment gaudeixin
de la sort de ser qui són

Sempre lluny, sempre incansable
seguiré el meu camí inquiet
de bracet amb l'esperança
i un somrís sense secret

Comentaris

  • Incansable, indomable i somrient[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-04-2008 | Valoració: 10

    Et llegeixo avui per primer cop i m'enciso amb les expressions que utilitzes: "sóc viatger sense destí", "Els meus ulls busquen històries", "miraré sempre endavant/Recordant velles ferides", "Sempre lluny, sempre incansable/seguiré el meu camí inquiet", ja que em permeten sentir-te a prop, molt propera a pesar de la distància física...

    Potser no entens què vull dir... ho comprendries millor si passes pel meu raconet: pots començar pel meu darrer relat, dedicat a les persones com tu.

    Tornaré a passar per aquí, però ara mateix t'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de la taxidermista llunàtica

la taxidermista llunàtica

12 Relats

23 Comentaris

19814 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Actualitzo la biografia, que ja era hora. a l'anterior posava ke tinc 14 anys, mentida, resulta que ara en tinc 16!! per futures confusions, ho deixarem en què sóc de l'any 1991(any capicua, maco e?), i fora problemes.

bé, a part d'això, només dir que sóc de sant andreu barri de barcelona, que ara començo el batxillerat científic i que una de les meves més grans passions és la música, com ara també el mar.


i amb això us haureu de conformar, que no crec que sigui gaire d'interès quan vaig dir la primera paraula o quina nota vaig treure a l'últim examen de català


només afegir que la meva vida és rauxa, i bona lectura!