Sempre haig d'estar a l'aguait?

Un relat de: Mena Guiga
Per exemple, surts de casa i ja estàs a l'aguait. Ja ho estaves, però.
I avui plou i fa vent.
El lladre del vent arreplega paraigües per un collaret de colors
mentre els gats, addictes al sol, no són sobre els sembrats,
mentre llavors viatgeres aplegades a la vorera fan pinya contra el seu destí a l'asfalt implacable impenetrable.

Has de mirar, vigilar, a la dreta, a l'esquerra.
Mirar amunt, mirar avall, mirar al davant, mirar al darrere.
Banc de cotxes, taurons dels carrers,
-amb els quals fins i tot es va a cagar-,
has d'estar a l'aguait.
Com puc badar i a vegades embadalir-me amb façanes, balcons i teulades amb orelles-xemeneies?

Com alhora escoltar papers estovats i trepitjats
i plàstics inundats d'amarats?

O fixar-me en la cua humana davant els contenidors per tal de remenar-los
a veure què troben a veure què agafen a veure què s'enduen?
Perquè així ho mana la santa, catòlica i apostòlica crisi?

A l'aguait a fora i a l'aguait adins.
Que en ser a casa cal tornar-me guerrera contra la hipnòtica tele
imant d'un infant que estimo i ajudo a fer-se gran.

A l'aguait del color alienígena de la col llombarda, sempre atraient,
que m'ha fet baixar la guàrdia: un innocent llimac -que hagués potser salvat-
per l'aigüera s'ha escolat!

No es pot deixar d'estar a l'aguait!


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

436275 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com