Sempre estarà clavat en creu...

Negar, amagar, mutilar, matar les llàgrimes, no
és ni bo ni desitjable. En les llàgrimes hi ha la
puresa i la riquesa, per això si ets una persona home
t'han dit que "els homes no ploren", és una primera
manera de manipular-te i destruir-te. Si plores
vius en l'essència de l'amor, i això la societat
no ho vol. Per això als soldats se'ls nega i se'ls
prohibeix les llàgrimes, d'aquesta manera
esdevenen ninots sense amor, i se'ls pot impregnar
l'ordre de matar, matar i matar.
Sense llàgrimes no tenen ni senten amor.
Històricament ens han fet creure i han atribuït les llàgrimes
al dolor, a la tristesa, al pas de la mort.
Però no. Plorar és una expressió més de la puresa i
profunditat de l'amor. Negant les llàgrimes
han matat el cor de l'home.


Si no has plorat, i no plores mai, sempre tindràs la
flor de la teva essència tancada dintre teu.
I potser moriràs sense que la teva flor hagi florit.
Les llàgrimes són la millor oració a la vida.
Quan els infants neixen, ells són el bressol de la puresa.
De mica en mica els aniran matant
i negant les llàgrimes, i si són nens, encara més.
Els aniran sembrant de remordiments, temors i
negacions. La majoria per desgracia esdevindran
homes de paper. Mal viuran corrents fugint d'ells mateixos.
Primer la família seguirà la tradició
de pors i temences. Després alguns mestres aniran
completant la feina. Passats els anys, aquell
infant nascut pur i sense cap pecat, viurà i s'ofegarà
en el desert que han fecundat dins d'ell.
La societat serà la gran acusadora, i mentre assenyala
amb un dit, amb la mà amagarà les seves mancances, i la
pròpia pobresa, i encara voldrà amagar la doble faç.
No li deixaran veure que quan dos camins es troben
és una cruïlla i no pas una creu. Però la societat
amb la creu li anirà clavant claus de religió dins del cap.
I si ell mai no té la força per desclavar-se'ls,
sempre estarà clavat en creu...




onatge