...Sempre em seguiré preguntant: per què?

Tinc les mans molles
d'un suor estrany...
tinc els dits encesos per una flama
que tremola.

Mirant la teva fotografia,
puc percebre que no ets el que buscava,
però ets tot el que puc estimar.

Les meves claus
ja no obren cap porta,
i per les finestres, ara,
només hi entra el vent.

Repassant la teva fotografia,
puc percebre que tot ha canviat,
però ets tot el que m'ha fet seguir endavant.

Les meves mans ja no gosen tocar-te,
els meus ulls quan et miren,
ho fan tímidament.

I avui et pregunto: per què?

...Es fa, doncs, el silenci...
tranquil, ara ja ho entenc tot.
Tot i que per dintre em seguiré sempre
preguntant: ...per què?