Aquest nostre Pirineu / Sempre boscos

Un relat de: llamp!

Photobucket


Aquest nostre Pirineu

Muntanyes amuntanyades,
Envoltades de verd forestal,
Entre cims de color nival
I fauna per totes les contrades.

Rius i rierols coll avall,
Ocells piolen i nien, insectes vibren,
Els llacs s'estanquen,
L'aigua fa sorolls i degotalls.

Majestuoses valls,
D'emocions intrínseques,
Que amoroseixen els paisatges,
Atien el devessall.

Que n'és de feréstec i altívol,
Per alçar-se sobre les terres
Que un dia fóren inabordables,
Aquest nostre Pirineu, senyorívol!



Sempre boscos

Boscos de cel plens d'aigua solcant les valls.

Valls coronant cims de vent aquiescent.

Dies de sol i canícula refrescada per la pluja.

Frescor vespertina donant senyals de dia esgotat.

Arbres que són fotos d'estats d'ànim passats.

Rius que estableixen la seva llei rústega i antiga.

Animals sempre presents en les reminiscències.

Núvols fent ombra i tenyint de translucidesa.

Bastó que retorna als boscos acompanyant excursionista.

Excursionistes a la recerca del Graal del boscatge.

Els boscos... aquells ecosistemes de tan gelosa gerdor i frondosa vegetació a la recerca d'ells mateixos, entre les fronteres, on és infinita l'ambició de conquerir per néixer, créixer i esdevenir sempre boscos, sempre boscos, sempre boscos...




Comentaris

  • Boscos lliures[Ofensiu]
    Bonhomia | 11-07-2009 | Valoració: 10

    Aquí he notat el teu talent més enigmàtic i savi. Una poesia de llibre. Sempre i sempre boscos, els desitjo amb fred i brisa de natura... però fins quan hi seran?


    Sergi

  • Amic Dani![Ofensiu]
    F. Arnau | 09-06-2009

    No havia vist el dibuix del Ramon. És fantàstic, i els teus poemes són tot un cant a la Natura, (la fauna salvatge, els boscos, etc) tot aquest ecosistema que tant ens fa gaudir, i que de no posar remei, es pot veure amenaçat per la depredació sense mesura de l'home.

    M'alegra veure que continues inspirat, fent poemes i penjant-los a RC. No deixes mai de fer-ho.

    Una abraçada, amic!

    Salut!

    FRANCESC

  • Arbres que són fotos d'estats d'ànim passats.[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 08-06-2009

    He volgut destacar aquest vers teu com a títol del comentari perquè m'ha semblat exquisit. Són preciosos tots dos poemes, Dani, i amb el dibuix formen una deliciosa combinació. A la bellesa estètica de tos dos textos i dels paisatges que els inspiren, cal afegir la bellesa contemplativa amb què has sabut mirar.

    Una abraçada.