SEMPRE AMB TU ÀVIA

Avui és un dia molt especial per mi, tot i que no m’agrada recordar-lo gaire. La meva àvia materna faria cent-un anys. Si, com bé he dit ja no està amb nosaltres tot i que amb mi sempre ho estarà. Va néixer a l’any 1912. La Conchita, la meva àvia, era una dona molt treballadora, no parava de treballar. Era massa activa quan veia que alguna cosa no estava en el seu lloc o estava una mica bruta, no trigava ni cinc segons en col•locar-ho bé. Cada dia que passa la trobo més a faltar, ella sempre estava amb nosaltres. Jo era el seu net preferit, sempre m’ho recordava. Cada dia la anava a veure a casa seva i m’ensenyava un munt de coses fins i tot m’ajudava a la feina escolar.
La “Conchi” era una dona grassa i mes aviat baixeta amb els cabells negres i ondulats. Uns ulls grans i verdosos i una boca molt gran. Era molt simpàtica, es relacionava amb tothom no era gens vergonyosa. Cada cap de setmana ella i el meu avi, l’Alfons, sempre s’anaven a un apartament que tenen llogat a Platja d’Aro on allà podien relaxar-se i anar a la platja. Per molt bona sort, vivíem molt a prop, i quasi cada dia anava a casa seva a veure-la i dinar amb ella. Quan em vaig enterar de la greu noticia de la meva àvia em va canviar la vida. El meu avi va ser el que m’ho va comunicar, em va dir que havia mort la Conchita. De cop em vaig posar a plorar i no vaig voler saber-ne res de ningú. A poc a poc vaig tindre d’acceptar la realitat i anar-lo superant. Ara ja ho tinc superat tot i que moltes vegades penso amb ella. Cada dia la vaig a veure al cementiri, me la segueixo estimant molt