SEMBLAVA LI HAGUESSIN TRET MOLTS ANYS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Jo visc al carrer del Nord a la casa mes propera al cementiri. Un lloc adient per veure enterraments i familiars portadors de flors.

Vaig començar a veure aquesta dona de mitja edat, tota endolada amb un ram de roses vermelles a les mans ,va ser l´hivern passat quan la muntanya es torna de color blanc i el gebre omple les fonts. Un cop a la setmana feia via mes o menys a la mateixa hora. Un dia de pluja li vaig deixar un paraigües i varem començar a parlar.

Trobava a faltar al seu home i abans de morir li va prometre que aniria amb ell molt aviat, tal era el seu desconhort. S’asseia a una tomba enfront al nínxol i parlava amb ell, en això tenia una mica de consol i pensava ja falta menys per estar junts. No tenien fills, es tenien solsament un a l altre.

Va arribar la primavera i les voreres de la carretera es van omplir de campanetes i margaridoies boscanes i ella amb les roses a les mans.

A l’estiu el camp es va omplir del groc del rostoll i del vermell dels gallarets i el soroll de les cigarres amb aquell batec de sol, i ella amb el seu ram de flors, inclús un dia li vaig portar un got d’aigua fresca, que molt amablement va agrair.

I va venir la tardor i els arbres varen prendre colors ocres i daurats. I ella camí del cementiri amb el seu ram encès.

Al començament d´hivern un dia la vaig veure amb un abric gris, una bufanda blanca i el seu ram de costum.

Abans de Nadal un dia va trucar la meva porta, portava el seu acostumat ram de roses i un abric de color verd, que feia joc amb els seus ulls.Va demanar si la trobava canviada ? I tant, semblava molt mes jove, com si li haguessin tret un munt d' anys.

Vaig a veure el meu marit, li tinc d´ explicar que per Tots Sants vaig conèixer un senyor al cementiri vidu com jo i mútuament ens fem companyia.

Vostè creu que ho entendrà? Que te d´esperar-me una mica mes ?

Els morts sempre esperen senyora, li vaig contestar. I creieu-me semblava que li haguessin tret molts anys.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    brins | 19-03-2015 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat, Montserrat. Més que llegir-lo, m'ha semblat escoltar-lo a poc a poc, i això és perquè tot el que hi expliques està envoltat de tendresa i de realitat.

    Moltes felicitats!

    Pilar

  • estocada al cor[Ofensiu]
    Materile | 18-03-2015 | Valoració: 10

    Montserrat: m'ha encantat com has descrit aquest passar el temps amb la constància quasi matemàtica acompanyada del ram de flors. Molt ben trobat, fins i tot amb les flors del temps.

    És un relat creïble, però el temps tot ho pot capgirar: tant si és relat com si és real.

    M'ha arribat al cor amb la precisió d'una estocada. Has sabut trobar el punt just.

    Gràcies pels teus comentaris.

    Una abraçada,

    Materile (Maria Teresa Galan)




  • Ja m’ha passat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 18-03-2015 | Valoració: 10

    Ja m’ha passat en altres ocasions que en començar a llegir un relat intueixo el final. Sí, intueixo el final i a mida que vaig llegint me n’oblido i quan aquest arriba em sobta, m’agafa desprevingut.
    M’ha agradat força!
    —Joan—

  • no sé si t'he comentat molts relats[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 17-03-2015

    però t'he llegit alguns, i de tots aquest és que veig més reeixit.

    Felicitats Montserrat!

    Ferran

  • Cal anar amb compte[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-03-2015

    Cal anar amb compte amb el que es promet als moribunds. De totes maneres, si no era gaire gelós, segur que el marit ho entendrà. ;)

    Fins al proper relat, Montserrat!

  • Molt bé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-03-2015 | Valoració: 10

    ...aquesta sensació de pas del temps, de la solitud, el dol. I com no, el reneixer de les ganes de viure. Quan sigui el moment ja arribarà l'hora, però mentrestant s'ha de gaudir de cada segon.
    Una abraçada.

  • Dolç[Ofensiu]
    tapisser | 07-03-2015

    No sóc un gran coneixedor del món de les flors; però totes les de la teva narració són dolces com l'història que expliquen
    És un conte de dol dolç.

    Gràcies pel teu comentari a les meves paranoies escrites.

    Salut

  • Dolç[Ofensiu]
    tapisser | 07-03-2015

    No sóc un gran coneixedor del món de les flors; però totes les de la teva narració són dolces com l'història que expliquen
    És un conte de dol dolç.

    Gràcies pel teu comentari a les meves paranoies escrites.

    Salut

  • Noms de flors i colors, i comparacions i metàfores[Ofensiu]
    Mena Guiga | 07-03-2015

    Les estacions i l'anar passant cíclic.
    El final és una obertura a la vida, encara hi ha llum.
    El destí -no és aquest el nom-, mira, va i al lloc de dol fa encetar un nou motiu per a l'existència (tema parella, que hem de viure a nosaltres mateixos, la parella és una esfera amb un contacte i a prop).

    M'ha recordat el meu avi Lluís, que durant més de vint anys va dur flors cada diumenge a la seva vídua, morta als 65. Ell va viure 93 anys. L'hi havia promès. A l'estiu dàlies, a la primavera calèndules, lliris, roses, carolina, clavells de poeta -bé, el que tingués per l'hort-; a la tardor, crisamentems grossos de bells tons liles o grocs o blancs o morats; i a l'hivern costava més, però una mena d'arbust de flors grogues semblants a gessamí sense olor feien el fet.
    Ja fa onze anys que en Lluís i la Filomena comparteixen nínxol. Bah, si és molt més que això!!!!
    Jo no hi vaig, perquè els cementiris em fan plorar.
    I perquè no vaig prometre portar-li flors, perquè allà on és les té totes.


    Gràcies pels teus comentaris.

    Mena

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

322142 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.