sembla que parli sobre classes socials, però no

Que dur! Un poema que no volem que sigui veritat. I ho és, el fill de...!

O no? O la necessitat és subjectiva: tu ets necessària si algú et necessita, jo sóc necessari si algú em necessita. Potser ens creem cercles, enllaços i camins de necessitat que ens connecten els uns als altres perquè acabi semblant que tots som necessaris.

Total després vindrà un asteroid, o una guerra nuclear, i mira, pam!

Home... ningú és imprescindible, però tothom és necessari, no?

no falta ningú, tots tenim un lloc i un cel que ens espera
si vols pots entrar a la meva poesia

Es present a tots els teus relats, i a mi
m' encanta ,
Endavant.
Melcior.

molt bè aquest petit poema.
Salut i una abraçada.

.. molt critica amb tu mateixa. Perquè dius això de tu¿

Equinozio