SEMÀNTICA DE LA PARAULA

SEMÀNTICA DE LA PARAULA

A la paraula li cal un temps per ser essència i més enllà del record trobar-se nua.
Tots els cóssos, materials i immaterials, són paraula i com ella extremadament coincideixen amb l'objecte que defineixen.
La paraula és una corba que pren el pensament sovint sense mesura. Es projecta com la llum sobre el substantiu redó i perdurable ... front l'adjectiu errant, indefinit, inexplicable i fondo... sota el verb que esdevé acció, bosc, fet, resultat i camí.
La paraula acarona la llengua, les mans, l'ànima blanca d'aquest paper ingràvid i deixa en ell l'ombra precisa de les precises paraules.
Hi ha paraules passatgeres, paraules llum, paraules pell, paraules adormides que no desitgen veure l'alba.
Hi ha paraules d'escuma i aigua.
Hi paraules que deixen al seu pas l'oblit de la memòria.
No hi ha records als braços de la paraula adéu malgrat que l'adéu és vent que mai no voldria nàixer.
Sobre la terra de l'amor, l'adéu creix com si fos cataclisme i cisalla.
La paraula adéu és intuïda pel meu cor quan els teus ulls em miren.
Fa massa temps que no ens diguem "t'estime".
Un dia, digueres, no ens caldrà cap paraula.

Hui, l'adéu ha pres la meua boca, el teu cos i el nostre desig que resta adormit, confós i buit.

Hi ha paraules que no diuen les paraules.
Hi ha massa paraules.