Se'm quedes gran...

Fa dies que ens moguem junts, fa dies que et mire amb ulls diferents...
Unes vesprades genials pels racons de València, unes vesprades amb tu!

A classe, al carrer, als passadissos, a les terrasses del centre, als jardins...
Als parcs, a la cafeteria, a la biblioteca, a ma casa, a la teua, amb tu!

Unes mirades que ningú no enten, unes mirades que tots fan com si no entengueren...
Uns gestos que ens delaten a crits, uns gestos tímids i amb segones intencions!

Tenia fam de tu, i t'ho vaig demostrar. Tenies fam de mi i m'ho vas demostrar...
Ens teníem agafats, ens teniem més prop que mai i teníem segones intencions!

Era un joc sense regles marcades. Era un joc entre tu i jo...
Era passar el temps junts sense cap propòsit, era sentir aquelles pessigolles amb sentiment!

És un gust nou, un tacte i una olor. És un viure, un somriure i un disfrutar...
És preciós, és genial i és massa per a mi. És una situació amb sentiment!

Serà el que el futur vulga que siga. Serà el que nosaltres voldrem...
Serà com aquell vespre pel Carme! Serà el que tu vulgues, però amb sentiment!

I és que al mateix temps no vull seguir avant. I és que al mateix temps vull aturar-ho tot...
I és que al mateix temps no vull estimar-te. I és que al mateix temps necessite saber de tu!

I no dic cap mentida si dic que m'agrades. I no dic cap mentida si vull oblidar-te...
I no dic la veritat si dic que t'estime. I no dic la veritat si dic que vull oblidar-me de tu!

Se'm quedes gran, sóc poc per a tu...
Se'm quedes gran i tinc por!

Se't quede xicoteta, eres massa per a mi...
Se't quede xicoteta i tens por!