Se'm fa la boca aigua

A mi també se'm fa la boca aigua, aquest estil directe i alhora subtil, que transmet aquestes sensacions que a tots ens entendreix dins del mur incomparable de l'amor.
Transparència, elegància i un to molt agradable, sens dubte!!!

PD: t'he llegit arran del teu comentari, i m'han fascinat tots els teus escrits!! Plens de colors, descripcions de sentiments... Felicitats, de debò!! A vegades no està en el nombre sinó en la qualitat, però t'animo a que segueixis escrivint!!!

Potser influïda per l'aroma que ja s'escampa per tota la casa ( mmm! ) he obert aquest títol tan adient, i he trobat el teu poema sensual, dolç, atractiu, fantàstic, sucós i plaent, que obre l'apetit...
potser també influeix l'hora que és, però m'arrisco a opinar que llegit en qualsevol moment fa venir la gana...
tant la d'assaborir certes menges com la de llegir-te més, cosa que faré aviat, després del sabor tan agradable que m'ha deixat aquest tastet d'avui!
Ah, i parlant de seure a taula, me n'hi vaig, però no sense oferir-te abans el Menú del dia: si el consultes, espero que sigui del teu grat...

Em va encisar la darrera abraçada que em vas enviar! Moooltes gràcies!

Avui jo t'envio una de grossa, com una magrana generosa que conté en el seu interior munt de joies,
Unaquimera

Directe i alhora subtil.
Magnífic retrat del desig.
Et seguiré llegint.

però al llegir-te! T'he trobat, i veig que no fa gaire que rondes per aquí... Així doncs, benvingut (una mica tard, però això no vol dir que no tingui ganes de donar-te la benvinguda!).

M'ha agradat molt aquest escrit, de veres. I saps? Crec que sí que estàs a prop, molt a prop d'un cim: El talent d'escriure. De fet, hi has plantat la bandera sense cap problema.

Una forta abraçada, i mil i un somriures.

Són suficicients per a explicar una història. En aquest cas no pas una història de la realitat, sinó del desig. Potser el desig és superior perquè conté veritats estranyes. En el somni i en el desig hi ha una lògica pura que només es pot explicar així.
I no és fàcil.

m'has captivat amb aquest poema tan tendre. Tot ell és pura mel; dolç de dalt a baix.
M'has deixat un bon gust de boca, Grocdefoc.
Gràcies per visitar-me.
Una abraçada.
Mercè

LLepades sensuals de poesia és el que m'ha transmès aquest poema tan preciós i tan ben escrit. M'has portat a tancar els ulls fins acostar-me al cos de la persona a qui em vaig estimar fins a recordar el nostre primer petó. Potser no va ser dolç com la fruita perquè hi havia massa nervis, potser tampoc va ser tan llefiscós com el gelat de xocolata que menjo durant els estius, però sí que va ser especial per la seva sensualitat, per la seva inocència, per haver arribat sense esperar-lo però havent-lo imaginat ja massa vegades. Potser els batecs del cor anaven al mateix ritme frenètic de les llepades. com més en feia, més en volia i com més en feia més em bategava el cor. Potser és cert que el primer petó sempre es recorda i que mai s'oblida,però si mai necessito llegir i rellegir les paraules que has escrit serà perquè necessitava sentir i notar que la boca se'm fa aigua. Encara que només sigui un somni! Gràcies i felicitats per aquest gran poema!

M'agrada el joc i la convinació d'elements exòtics i dolços que fas servir per a descriure la necessitat de menjar-te amb els llavis i la llengua una persona, fantasiosa i idealitzada en un futur ple d'experimentació per a tots dos. També m'agrada la imatge que tens penjada, que dedueixo que és obra teva.

Nau