SEIXANTA

Avui fa exactament un any que vaig començar a escriure a RC. Tota
la meva vida jo havia escrit per mi, però mai m’havia atrevit a publicar res perquè ho llegís una altre persona, tenia molta vergonya i encara en tinc. Tinc vergonya es riguin dels meus escrits, tinc por de no saber plasmar en un paper els meus pensaments, tinc por de tantes coses.....

A dia d’avui no em penedeixo d’haver entrat a RC i publicat. He conegut a quantitat de persones encantadores molt bones relataries. He entrat en el mon de l’escriptura i m’agrada molt.

Tota la meva vida he llegit i set lletraferida , ho porto a la sang , ho se, no soc bona escriptora però gaudeixo molt de l’escriptura, es una necessitat per mi. Pensant-ho be l’Infant així que es capaç de tenir un llapis a la ma, comença a fer gargots , el primer intent d´escriure segons opinió meva.Jo soc aquest infant.

Admiro a vosaltres relataries escriptors que hi teniu tanta traça, no deixeu mai d’escriure que jo no deixaré mai de llegir-vos. Gracies per ser aqui.

El meu relat numero seixanta no te massa cap ni peus, es nomes el fet que jo mateixa em sorprenc. Si algú l’any passat m’hagués dit que escriuria seixanta relats, hauria quedat molt parada i no ho hagués cregut pas. Ja se que no ho faig be ,però escric i alguns em llegiu. Mercès per fer- ho. Sols volia que ho sabéssiu ,
que estic molt agraïda per tot, formeu ja part de la meva vida. Gràcies