Seguretat Social (Equívocs)

Has afirmat, doctora, sota un cel descaradament blau que feia entrellucar els meus ulls mediterranis, que era "simplement, una malaltia caracteritzada per un assecament del cervell, precisament al lloc on resideix l'intel·lecte estètic". M'has deixat amb els collons agres, i per primera vegada he notat la forta i sorda violència dels colors ferint-me els ulls. M'has fet recordar la infantesa, quan jugàvem a metges i infermeres, i m'oferies la tendra natgera perquè jo posés la injecció primerenca. O els primers jocs amatoris damunt la sorra, a recer del muntanyàs, o nedant en conill a les sèquies, qualsevol dia d'estiu, mentre els majors feien la migdiada.
I com metgessa amiga, -tota la infantesa junts allà al poble- has continuat: "Els símptomes més visibles i cridaners acostumen a ser papereres plenes de fulls arrugats; bolígrafs, pintures i pinzells dispersos; papers en blanc arranjats pertot, quadres a mig fer.... Alguns casos s'han donat de connexió contínua a internet... O d'aproximació a sectes religioses..."
-I d'allò de la cacaua, què em dius?
-Home! De debò, encara no està ben definida aquesta vessant de la malaltia -digueres, mentre em feies una ullada mèdica allà on calia. - Podem, si vols, fer una temptativa. Sempre, -cal que ho tingues clar, oi!- com investigació científica i a manera d'enquesta, els resultats de la qual seran recollits a un banc de dades que..
-Si és per bé de la ciència, el que vulgues!- t'he contestat, famolenc de provatures.
Tot de seguida, m'has afluixat la cremallera, t'has atansat ansiosament a l'instrument -al qual no li calien prolegòmens- i has desenvolupat gustosament la teua exploració sobre aquell punt de la meua anatomia. Àmpliament. Dedicant-li tot el temps que es mereixia.

Algú, després, a la sala d'espera, sense poder reprimir-se, ha elogiat la llavor d'aquella funcionària de la sanitat:
- No s'heu adonat del temps dedicat a cada pacient? Tots els metges devien fer com ella!