Seguretat o el passatge a la fama

Vols ser una

Star System

mediàtica i comercial.




No et preocupis,

no t'hauràs d'acostumar a les càmeres,

passeja amb alegria i naturalitat,

com fins ara,

com quan entres al Metro i

saludes amb la mà aixecada,

pluja d'estrelles i rebuts

davant el caixer

on mai no trobes la postura exacta,

aquesta càmera o l'altra?!

tranquil·la, és automàtica,

Automavisió i Lars Von Trier

pel carrer Escudellers

que et durà fins a la fama

de cintes enregistrades a l'acabar la tarda

per la nostra

SEGURETAT

de comissaries amb sales amagades,

habitacions buides a l'última planta,

banderes decorant despatxos i

cartells de protesta enganxats

amb xinxetes

a les teves cames i a la paret

mig estocada per la sang

que et regalima

després de la carícia

delicada

innocent

i anònima

que mai no haurà estat allà.




No et preocupis,

desfila pel passadís d'aquesta vella andana

sota veu metàl·lica i distorsionada

que anuncia

tranquil·litat.




Per a qui?




Per a nosaltres, tot pel nostre bé,

sents l'escalfor de flashos i focus

en aquest vagó sense aire?

És l'alè d'aquest gos

sense morrió, el que notes,

però tu ets legal i submisa,

una ciutadana com cal,

cívica i amb hipoteca,

mileurista d'etiqueta,

tot el que un bon pare

sempre ha desitjat.




Així doncs,

el que et deia,

no et preocupis,

no cal que facis cues ni entrevistes,

evita decepcions i tristesa

si no t'accepten en aquesta

realitat poc radical

de convivència guionada

i supervivència tutelada

al plató de la mediocritat.




Sortim al carrer,

buscarem videocàmeres i

en demanarem les còpies,

rastrejarem les nostres pròpies IP's,

ho penjarem tot al youtube,

això sí,

tot per a nosaltres,

per la nostra seguretat,

sempre,

és clar,

no ho oblidis.