Cercador
Segurament...
Un relat de: Héctor- Compartir:
Segurament no és el primer cop que em passa pel cap i segurament la resposta ha variat, en anys, dies i fins i tot instants. És normal. Cada cop tenim el pot més ple d'experiències i moments per recordar. Moments per recordar. Però quin el que més?
Segurament és complicat establir una jerarquia. No fotem, quan era petit ja podia esclatar el món que a mi el que més m'importava era que no li passés res a la meva bicicleta. Ara, me la bufa força la bicicleta.
Segurament no hauria de ser un moment bo. Un dels que més recordo és la bufa de mon pare després de recorre el poble durant un quart, vint o fins a trenta minuts, sol amb bici. I ells, buscant-me com bojos. Aquella bufa que em va fer plorar quan era ben menut ara m'arrenca un somriure.
Segurament seria el primer cop que fas alguna cosa. Qualsevol apegalós diria que el seu primer petó, jo no, ni el moment ni la persona.
Segurament hauria de ser un dels llocs més macos on hagis estat. Però que és lo més maco? Dels millors records que tinc de Paris, és un barri dels suburbis i estar a fora fent la cigarreta amb pijama amb els amics. Precisament, no érem el màxim exemple de “glamour” francès.
Llavors què? Quin és? Clar segurament d'aquí uns anys canvio d'opinió, o ja no trobo maco alló que abans sí.
Segurament em quedi amb una platjola petitona. Res a veure amb una postal caribenyes. Concretament una cala. Per allà Palamós. Segurament plena d'algues. Segurament amb roques punxegudes.
Segurament no hauria de ser el millor moment.
Segurament tot canvia quan no estàs sol. Segurament en l'apreci extrem de les primeres setmanes o que no pares de mirar-la. I segurament les algues marxen i les roques ja no punxen. O si, i passes de les ferides. Segurament no és perquè sigui el primer sinó perquè l'aigua està gelada i tot així no deixes de fer el petó. Segurament perquè passaran els anys i no passarà com si fos una bicicleta, sinó que restarà a dins, i tornarà cada cop que vegi la cala. Segurament perquè és bo, molt bo.
Segurament perquè passarà el temps i et miraré igual.
Segurament perquè passarà el temps i t'estimaré igual.
Perdona, més.
Segurament és complicat establir una jerarquia. No fotem, quan era petit ja podia esclatar el món que a mi el que més m'importava era que no li passés res a la meva bicicleta. Ara, me la bufa força la bicicleta.
Segurament no hauria de ser un moment bo. Un dels que més recordo és la bufa de mon pare després de recorre el poble durant un quart, vint o fins a trenta minuts, sol amb bici. I ells, buscant-me com bojos. Aquella bufa que em va fer plorar quan era ben menut ara m'arrenca un somriure.
Segurament seria el primer cop que fas alguna cosa. Qualsevol apegalós diria que el seu primer petó, jo no, ni el moment ni la persona.
Segurament hauria de ser un dels llocs més macos on hagis estat. Però que és lo més maco? Dels millors records que tinc de Paris, és un barri dels suburbis i estar a fora fent la cigarreta amb pijama amb els amics. Precisament, no érem el màxim exemple de “glamour” francès.
Llavors què? Quin és? Clar segurament d'aquí uns anys canvio d'opinió, o ja no trobo maco alló que abans sí.
Segurament em quedi amb una platjola petitona. Res a veure amb una postal caribenyes. Concretament una cala. Per allà Palamós. Segurament plena d'algues. Segurament amb roques punxegudes.
Segurament no hauria de ser el millor moment.
Segurament tot canvia quan no estàs sol. Segurament en l'apreci extrem de les primeres setmanes o que no pares de mirar-la. I segurament les algues marxen i les roques ja no punxen. O si, i passes de les ferides. Segurament no és perquè sigui el primer sinó perquè l'aigua està gelada i tot així no deixes de fer el petó. Segurament perquè passaran els anys i no passarà com si fos una bicicleta, sinó que restarà a dins, i tornarà cada cop que vegi la cala. Segurament perquè és bo, molt bo.
Segurament perquè passarà el temps i et miraré igual.
Segurament perquè passarà el temps i t'estimaré igual.
Perdona, més.