Seguint-te

Un relat de: març

Caminant sota el sol
el pregunto on pares.
Caminant sota la lluna,
no hi ha mirada en els teus ulls.

No em deixis darrere teu
perquè vull agafar-te la mà.
No deixis que la teva llum s'apagui,
jo t'ajudaré a mantenir-la viva.

Caminant sota el sol,
tens la tristesa per rostre.
Caminant sota la lluna,
sé que el futur és nostre.

No em deixis aquí esperant-te,
el temps no pararà per nosaltres.
No em facis sentir sola
en la lluita que compartim.

Mostra'm on vas i correré, seguint-te.

No hi ha manera
que em deixis acompanyar-te.
No hi ha manera
de fer-te adonar que estic esgotada.

Caminant sota el sol,
sento que ets massa lluny.
Caminant sota la lluna,
no puc arribar on ets tu.

No m'amaguis el teu dolor
i descobreix les pors que tens.
Si et quedes al llit,
no sé si podré aixecar-te.

Mostra'm on vas i correré, seguint-te.

No hi ha manera
que em deixis acompanyar-te.
No hi ha manera
de fer-te adonar que estic esgotada.


Comentaris

  • una bona amiga[Ofensiu]
    AINOA | 27-01-2005 | Valoració: 9

    Es un poeme ple de humanitat.
    Es molt dificil ajuda, quant un no vol ser ajudat.
    Pro tot aixi fes-ho, perquè potser mes tard u agraira.
    Segueix aixi una abraçada.

  • el sol i la lluna[Ofensiu]
    Shu Hua | 23-01-2005 | Valoració: 9

    Fa ràbia quan algú que estimes pateix i no es deixa ajudar. Jo tampoc no et puc aconsellar. Potser sí: fes-li poesies i cançons, segur que li arribaran.

  • Coment: Fantàstic[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 22-01-2005

    Com sempre saps captar els setiments i expressar-los de forma magnífica. Ens fas sentir .

  • Un pas[Ofensiu]
    OhCapità | 20-01-2005

    rere l'altre, sense parar, perseguint un objectiu. Però mica en mica un s'adona que no és fàcil, que hi ha alguns impediments. És esgotador, sí seguir a algú que no es deixa que no mostra on va, ...., sic.
    M'agrada el ritme acompassat de la tornada.

  • Thalassa | 19-01-2005

    Mostra'm on vas i correré, seguint-te.

    És maquíssim!

    Thalassa

  • "Deixa'm que t'ajudi"[Ofensiu]
    kispar fidu | 17-01-2005 | Valoració: 10

    És preciós voler ajudar a algú que ho necessita, a algú que se sent perdut.
    Però molts cops ens costa reconéixer que ens cal aquesta ajuda. A vegades ens pensem que podem dominar-ho sols i no volem deixar que ens donguin la mà... que ens segueixin...

    Però s'ha de tenir esperança, i continuar al seu costat, potser no se n'adona, però la teva ajuda l'ajuda a seguir endavant, a continuar avançant.

    Endavant! que segueixis sent tant bon/a amic/ga dels teus amics.
    Ciao!

  • segueix-la...[Ofensiu]
    sempre | 11-12-2004 | Valoració: 10

    No et cansis, segueix-la, actua d'acord amb el que sents, ho agraïra.
    Consell d'amiga.

    Molt ben escrit, m'ha encantat...

    un peto!!!

  • Un altre...[Ofensiu]
    Llibre | 11-12-2004

    poema-cançó. Ets una artista!

    Saps? M'he quedat amb els versos: "No em deixis darrere teu perquè vull agafar-te la mà". Potser sóm molt simples, o està explicat d'una manera ben senzilla, però exemplifiquen el significat global del poema (si és que no m'he equivocat, és clar): que vols ajudar a algú, però aquest algú no es deixa.

    Com ha dit Barbablava en el seu comentari, això passa tot sovint, i quan passa, no saps per on sortir-te'n. És un peix que es mossega la cua.

    I saps què més? Seria genial que a més del poema tigués la partitura per poder seguir el ritme, la melodia, l'harmonia. Perquè els teus poemes són cançons, i jugo a esbrinar, quan els llegeixo, quina música cal entonar amb cada vers.

    Felicitats.

    I gràcies pel teu comentari a "Escriure".

    Salut!

    LLIBRE

  • estel polar[Ofensiu]
    salvatore vinyatti | 14-11-2004 | Valoració: 10

    És un excel.lent poema sentit, sembla ser en tu mateixa, la incertesa t'angoixa, i pots ser el teu i el seu nord i tens la impotència a les teves mans. Fa de mal aconsellar, perquè el consell acabaria sent: amor i paciència, sacs de paciència fins veure la llum i assolir l'èxit.

  • De vegades costa...[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 23-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat el teu escrit, doncs en aquests moments m'hi sento un xic identificat.
    Sé que és difícil ajudar a algú quan aquest no es deixa; però suposo que haurem de buscar formes originals per desvetllar-los i no deixar que s'adormin en el passotisme o coses pitjors.
    El dolent són els dubtes que creen quan no es deixen ajudar.
    M'ha agradat molt la frase "el temps no pararà per nosaltres", perquè és ben certa i freda.

Valoració mitja: 9.43

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: