Seguim destrossant

Un relat de: Sergi Elias Bandres
SEGUIM DESTROSSANT

Un mussol esquerdat ha triat despertar-me mentre es trencava, la fruïta s’està marcint, com les petitetes flors del paisatge que m’estanca. Sóc una víctima més, un captaire en mans de la Mare Terra que m’engoleix, ja com a tothom. Havia d’arribar aquesta hora? … Això sembla fictici… però arribarà? Ens cremarà la realitat? Quant de temps podrem aguantar? … Tant muntar històries sobre mil tipus d’apocalipsis i… jo em pregunto… parlant-ne ho salvarem? Podrem? Amb el món cap per avall? Tanta convicció… tantes idees… per a què?


Sergi Elias
3-3-2017

Comentaris

  • Jo...[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-03-2017 | Valoració: 10

    ...crec que ja no ho podem salvar de cap manera. Ni paraules, ni fets. Intentem gaudir del temps que ens queda i no capficar-nos perquè, sincerament, crec que no hi podem fer absolutament res. El teu poema transmet precisament aquest neguit de ser testimonis terroritzats de la desfeta.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 10-03-2017 | Valoració: 10

    Tens tota la rao anem al precipici a no tardar. Ben explicat

  • Per a res...[Ofensiu]
    llegiresviure | 08-03-2017 | Valoració: 9

    El món és com una capsa de grills que giravolta en l'aire de camí a terra...

  • Realitat[Ofensiu]
    olgalvi | 05-03-2017 | Valoració: 10

    Tens raó, amb paraules i bones intencions no arribem enlloc. Salutacions!

  • Escrivint, no[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-03-2017 | Valoració: 10

    És increïble que, fins i tot parlant de destrosses, la teva literatura és bellesa. Però ahir al vespre, passejant després de sopar vaig quedar-me uns minuts escoltant una conversa entre un mussol i una cria o femella al bosc de la Reina de Ribes de Freser. Van ser uns instants màgics! Una abraçada, Sergi.

    Aleix

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

620 Relats

1715 Comentaris

370535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posrar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi